La pandèmia

Als mestres, quan explicàvem l’edat mitjana i les crisis de subsistència i, en particular, quan parlàvem de la famosa pesta negra de 1348, se’ns feia difícil, a vegades, ambientar degudament la narració perquè els alumnes captessin el dramatisme del moment. Hi havia un element que ajudava a imaginar els fets i que jo els recomanava: l’assistència a la tornada del pelegrí de Tossa. Contemplar la processó pels carrers estrets, alguns d’il·luminats amb teies, com abans, amb un silenci aclaparador, fa intuir la gravetat de la situació viscuda segles enrere que havia impulsat els tossencs a fer més de quaranta quilòmetres per anar a demanar l’acabament dels mals a la capella de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners. De pestes i epidèmies, n’hi ha hagut diverses al llarg de la història. Una de còlera del 1854, per exemple, va elevar a la categoria d’heroi el rector Joaquim Coch, a Lloret, que va ajudar a enterrar els difunts atès que l’enterramorts no donava l’abast i, amb el contagi, va morir víctima de la mateixa malura. Els nostres avis havien viscut l’epidèmia de grip de principis del segle XX. Afortunadament, amb la descoberta de les vacunes i els medicaments moderns les epidèmies semblaven ja una cosa caduca o només atribuïble a països retardats de l’Àfrica, sense gaire perill per als europeus. I vet aquí que, quan menys ens ho pensàvem, ens ha arribat, a una velocitat impensada, el coronavirus, que ha col·lapsat tota la nostra vida normal. Quan se’n va començar a parlar, ens va semblar quelcom sense importància i, fins i tot, ens vam permetre el luxe de fer-ne acudits o escriure’n amb broma. El nom que van donar al virus s’hi prestava, és clar. I ara que l’epidèmia ha anat pujant de to, amb xifres que alarmen de veritat, encara vivim en una mena de nebulosa, plens de dubtes, veient com ens hem hagut de quedar confinats a casa i esperant que, en un moment o altre, algú pugui sortir a anunciar, com més aviat millor, que la malaltia està retrocedint. A casa estem calents, mirem la tele, ens distraiem, llegim llibres, fullegem el diari i tenim hospitals preparats per si el virus ens atrapa. S’imagina la gent això mateix, segles enrere, amb les cases sense condicions, mancades d’higiene, fredes, amb les persones mal alimentades, sense recursos profilàctics? Com havia de patir aquella gent! Esperem que tot acabi bé per a la majoria i que serveixi per valorar i mantenir allò que tenim.