Història falsa

Quan treballava a Barcelona, de vegades feia el viatge de tornada amb tren en companyia de l’historiador i professor d’Arenys de Munt Jordi Bilbeny. Tenia una feina dura que feia que l’admirés: mestre a la presó de dones de Wad-Ras. Un dia li vaig manifestar que m’estranyava molt que sent Cristòfol Colom un personatge avorrit pel pensament d’esquerres i el catalanisme, tingués ell l’interès de demostrar que el descobridor d’Amèrica i iniciador de la colonització del continent era català. Em va dir que els seus estudis sobre l’almirall tenien una intenció molt diferent: demostrar com els historiadors i, en general, el poder de Castella han fet tots els possibles per tergiversar la història a favor seu, convertint en súbdits castellans tots els personatges de relleu que els donen prestigi, i donant-los de baixa de Catalunya, si són catalans. “Colón”, en castellà, no vol dir res. “Colom” és, en català, una altra cosa. Cristòfol, un nom molt comú a l’àrea mediterrània, molt viu encara a les Balears. Genovès? Abans genovès que català, segons la mentalitat castellana que Bilbeny denunciava. Me’l vaig escoltar amb interès. El viatge hauria pogut durar més. Després... Li deia: Jordi, no vagis tan lluny que et desprestigies a tu mateix. “Colom no va embarcar a Palos de Moguer sinó a Pals de la Costa Brava.” “A la correspondència del navegant abunden les catalanades”: Jordi, en aquella època els nautes de la Mediterrània gastaven una llengua franca feta de totes les que es parlaven als diferents pobles de la costa. A Croàcia de l’orada en diuen orada. Bilbeny i els seus es van desbocar: La celestina va ser escrita originalment en català, em sembla que per un escriptor valencià. Com el Quixot. Cervantes no es deia Cervantes sinó Miquel Sirvent. Ara no recordo com s’ho van fer anar però també era català o mig català Leonardo da Vinci. No diguem la Gioconda, una massissa pubilla catalana com la planta indica. Shakespeare? Algunes dubitacions lèxiques el delaten més d’Arbeca que de Stratford-upon-Avon.

Alguns historiadors han perdut la paciència i han denunciat Bilbeny i la seva colla amb un llibre que no penso llegir pel motiu que és espès i erudit. Les teories de l’equip de Bilbeny no es desmunten amb raons sinó amb una riallada i un copet a l’esquena. No són gaire de la broma, sinó que no riuen mai, però no deixen de ser tractables. Reben, això sí, suculentes subvencions.

El 2009 es va celebrar a Arenys de Munt el famós referèndum per la independència. El protagonista d’aquells dies va ser el regidor Joan Manel Ximenis (de vegades Eiximenis). Bilbeny, ja el pots haver batejat així, que va ser alumne meu i sé que es diu Juan Manuel Jiménez i els seus pares són un de Múrcia i l’altre d’Aragó.