Nacionalisme d’estat

La resposta de l’Estat a la Covid-19 pot ser qüestionada tècnicament, i molt, però en aquest article només vull entrar a analitzar-la en tant que s’ha convertit en una estratègia dels poders de l’Estat per fer nacionalisme de la pitjor espècie. Els informes diaris del Gobierno els donen en gran part uns senyors amb uniforme militar, tots plens de medalles guanyades en guerres imaginàries amb una escenografia de pàtria, nació, exèrcit i poders de l’Estat.

El ‘Gobierno de España’ i els poders econòmics i polítics que es veuen amenaçats des de fa anys per una societat contestatària i especialment pel moviment independentista, volen aprofitar per fer una estratègia de propaganda nacionalista espanyola. El discurs és clarament bel·licista, com si d’una guerra es tractés (en lloc de tractar-la com una crisi sociosanitària), amb accions propagandístiques de l’exèrcit espanyol, la presència d’uniformats que donen rodes de premsa, i discursos d’un Presidente del Gobierno que ens tracta més com si fóssim infants i ell fos un guru de l’autoajuda.

Els lemes “unitat”, “centralització”, “control”, “contundència en les mesures”, destil·len pura testosterona i un estil de nacionalisme molt típic del nacionalisme espanyol. I han trobat en Quim Torra l’enemic intern en qui focalitzar les ires dels pobres espanyols. Quim Torra no només és el líder d’un govern independentista, sinó el primer president d’una comunitat autònoma que ha discrepat de les accions del Gobierno de España. Han intentat crear una campanya de “nosaltres”, els bons espanyols que només volem combatre la malaltia i per això necessitem unitat, i els “altres”, que no és el coronavirus, sinó els que donem suport a la proposta de Quim Torra de tancar les activitats no essencials per controlar l’extensió de la pandèmia. Així reforcen el llenguatge i el marc bel·licista i troben un boc expiatori de la seva incompetència. No només és una qüestió que afecta la dialèctica i el relat polític. Afecta les decisions polítiques: els intents de centralitzar la distribució de material mèdic ha sigut un nyap, les comunitats autònomes tenen més flexibilitat per aconseguir-ho i, no només això, tenen més capil·laritat junt amb els ens locals per mobilitzar els recursos i el talent dels seus territoris. És la col·laboració entre diverses empreses catalanes i la Generalitat la que dotarà de respiradors no només els hospitals catalans, sinó els de la resta de l’Estat. El seu nacionalisme espanyol els impedeix fer mal als qui sostenen aquest Estat podrit, l’IBEX35, i per això endarrereixen les mesures de tancament total. El seu nacionalisme espanyol és el que ens costa vides pel fet de no voler tancar Madrid i Catalunya, els principals focus, quan encara no s’havia estès tant a altres territoris.

El “Todo por la Patria” l’estan aplicant a tots els ciutadans de l’Estat. I sí, avui hi ha ciutadans de l’Estat que corren més risc de perdre la vida perquè els seus gestors públics han posat la patria (espanyola) al davant de la salut.