Coronavirus i militars

La declaració de l’estat d’alarma, el 14 de març, va situar l’exèrcit espanyol com un dels protagonistes centrals en la crisi del coronavirus. Des de l’octubre de l’any passat, amb la detecció d’aquest nou virus a la Xina, hi ha hagut, al món, innombrables rodes de premsa. A excepció d’una a l’Argentina, país on la presència de l’exèrcit al carrer és una cosa molt sensible, els militars només han estat en primera línia informativa a l’Estat espanyol. Ni a la Xina. És obvi que l’Estat espanyol ha optat –en això, certament, no ha estat pas l’únic al món– per una recentralització a l’hora de fer front a la crisi, i molts han volgut veure en aquesta, valgui la redundància, visibilitat de l’exèrcit, la punta de llança d’aquesta forma de fer.

I de ben segur que una part de la decisió obeeix a això. Però l’entrada de l’exèrcit de ple en aquesta crisi va més enllà. El govern del PSOE sabia –ho havia de saber veient l’evolució de la crisi a altres països i les previsions dels experts, encara que no els fes cas del tot– que aquesta epidèmia els desbordaria del tot, que el sistema sanitari espanyol, castigat després d’anys de retallades, no estava preparat, i que, en una situació d’allargament del conflicte, l’ordre públic seria clau. L’exèrcit ha iniciat aquests dies feines de desinfecció –el muntatge de l’hospital de campanya d’Ifema el van fer els mateixos treballadors de la fira– que els experts han posat en dubte.

A mi, en aquests moments, no en molestaria pas que vinguessin al meu poble a treballar. Preferiria més metges, infermeres, respiradors, mascaretes... Però res és sobrer. El seu desplegament, però, té altres objectius: intentar que la gent es cregui que està davant una guerra i que, per tant, hi ha víctimes col·laterals –els centenars de persones a les quals ja avui no se’ls posa respirador i es deixen morir sense assistència per la manca de personal i material–; fer la feina més ingrata, com és el trasllat de cadàvers a crematoris i, finalment, la repressió, amb les armes si cal, si la tesi que la crisi no s’ha gestionat adequadament porta gent al carrer. Per a això hi és, l’exèrcit.