Tancar Madrid

El temps i la perspectiva global permetran analitzar amb rigor la gestió de la crisi del coronavirus, però no cal esperar tant per parlar de les certeses que a hores d’ara resulten evidents. La primera és que s’han menystingut la magnitud i les implicacions de la pandèmia i això ha posat aquesta gestió, assumida en solitari pel govern de Pedro Sánchez, sempre unes quantes passes per darrera del virus, a remolc i fins i tot a peu coix a l’hora de combatre’l.

La segona és que la recentralització de competències per establir un únic centre de comandament ha estat una decisió merament política que no ha millorat l’eficàcia de la resposta sanitària, sinó que l’ha empitjorada, afegint-hi lentitud, desconcert i discussions que no ajuden en res a la resolució de la crisi ni als ciutadans afectats.

La tercera, conseqüència de les dues primeres, és que el material sanitari per afrontar aquesta pandèmia hauria d’haver estat a disposició del sistema molt abans, per protegir adequadament el personal i per combatre adequadament l’epidèmia. I centralitzar el control i la compra d’aquest material a Madrid no ha ajudat ni en velocitat ni en eficàcia, com ha demostrat la compra de 50.000 tests inútils.

La quarta és que la decisió de no confinar els focus principals d’infecció, i molt especialment el de Madrid, ha centrifugat el virus i ha empitjorat el problema i les conseqüències en altres territoris, a diferència del que ha passat a Itàlia o a la Xina. Encara més, el marge de temps concedit entre el tancament d’escoles i l’anunci de mesures excepcionals i l’entrada en vigor de l’estat d’alarma va facilitar de manera irresponsable l’estampida.

La cinquena és que l’alegria dels governs de Rajoy forçant les retallades a l’estat del benestar, inclosa la salut pública, és ara tristesa davant la precarietat de mitjans del sistema sanitari i desolació davant el comptador diari de morts provocats per aquesta crisi.

I la sisena és la gran dificultat que tenen quasi tots els governs per gastar en investigació, que vol dir anticipar-se als problemes i tenir més capacitat de resposta, en contrast amb la facilitat amb què es dilapiden diners, com ara els 4,5 milions que ha costat l’absurda campanya que resa “Este virus lo paramos unidos”.