L’àngel i el dimoni

Ens fem un fart de repetir i llegir que les crisis treuen el pitjor i el millor de l’ésser humà i realment aquesta pandèmia ens n’ofereix una bona mostra. Així, gairebé la majoria de confinats som testimonis i participem de les arengues d’ànim i coratge que els veïns es dediquen recíprocament des dels balcons abans i després dels cinc minuts d’aplaudiment diari als sanitaris. “Resistirem”, “Ho aconseguirem”, són algunes de les proclames que, embolcallades de fil musical, sonen amb força des dels balcons i es regalen ciutadans que fins ara havien restat invisibles als ulls dels altres. També podem formar part de les moltes xarxes de suport als col·lectius més vulnerables que s’han anat creant entre veïns del mateix barri, amics o membres d’associacions. El bé comú, la cooperació i la solidaritat guanyen terreny, sobretot els primers dies. Tanmateix, a mesura que s’intensifica el confinament, aquestes experiències han començat a compartir espai amb d’altres més regulades per la por, l’individualisme i l’egoisme, de les quals han estat mostres actituds com ara acaparar paper higiènic, gel desinfectant i guants; els retrets i els insults, també des del balcó, adreçats al veí que, sigui quin sigui el motiu, trenca el confinament, per acabar amb les constants queixes i crítiques d’aquells qui, sempre amb posterioritat als fets i des de la gratuïtat, es consideren els millors. Ja veurem, al final, cap a on es decanta la balança.