Contra l’estat autoritari

Mentre ens mantenim dempeus contra la Covid-19 es comencen a propagar els símptomes d’una altra amenaça viral disposada a doblegar-nos definitivament: l’Estat totalitari. El comandament únic imposat pel decret d’alarma en va ser el primer pas. I, de mica en mica, un inquietant vocabulari gens innocent va obrint-se pas anticipant-nos quin pot ser el proper escenari.

Primer exemple. En una seqüència de la cèlebre pel·lícula de Steven Spielberg, l’empresari Oskar Schindler salva de la mort un empleat que ha caigut en mans de la Gestapo etzibant als botxins: “Aquest home té els dits molt petits, el fem servir per netejar els tubs on es fabriquen les bales. És un treballador essencial.” Treballadors essencials.

Segon exemple. Davant les agressions verbals llançades per aquests lamentables justiciers de balconada contra pares de nens autistes que els treuen una estona al carrer, ha sorgit el debat d’equipar amb alguna mena de distintiu, com ara braçalets blaus, les persones autoritzades a saltar-se el confinament. Braçalets.

Tercer exemple. El sempre efervescent Donald Trump ha acabat reconeixent que, contra els seus irresponsables pronòstics inicials, als Estats Units poden arribar a morir dos milions de persones contagiades. “Davant aquesta perspectiva, cent mil o dos-cents mil morts estaria bé”, ha dit amb desvergonyiment l’ataronjat multimilionari. Es veu que en el seu cercle s’assessors s’imposen els empresaris partidaris de fer tornar la gent als llocs de treball malgrat el risc de contagi. “Potser alguns més emmalaltiran, potser alguns fins i tot moriran, però el país no es pot aturar”, ha deixat anar un d’aquests capsigranys. Economia de guerra.

Entre els treballadors essencials, els braçalets distintius i l’economia de guerra, ens van amarant amb un discurs que pot ser l’avantsala de la recentralització permanent de competències i la retallada de drets. I no podem oblidar que la salut va primer de tot, també la salut democràtica.