Patiran els mateixos

Més de tres setmanes de confinament. I a mesura que passen els dies, les incerteses creixen, quan sembla que hauria de ser el contrari. M’explica un amic que treballa en una gestoria que la feina els surt per les orelles i que intenten trobar solucions com sigui a la multitud de demandes que els arriben. Els autònoms i les petites empreses, especialment, estan desesperats per unes ajudes governamentals que són pur maquillatge i a les quals és molt complicat optar. I si hi accedeixes, serveix de ben poca cosa perquè no se’n fa prou per pagar les despeses i les pèrdues. Un daltabaix, m’acaba dient. I és que, malgrat que tots, directament o indirectament, estem patint els efectes econòmics d’aquesta crisi sanitària, encara no ens hem fet la idea de la patacada que suposarà. Quan puguem sortir de casa –que no serà aviat–, emplenarem els pulmons d’aire pur i, tot seguit, rebrem una bufetada de campionat de part de la nova crisi econòmica que ens tocarà patir –com que ara venen tan seguides, els podríem posar nom, com als huracans i als temporals, no creuen?–. I surten experts dient que no serà tan greu com la del 2008. Doncs què volen que els digui, una crisi, sigui més llarga o més curta, sempre s’acarnissa amb els mateixos: amb els vulnerables i els que no tenen ni influència ni poder. Sigui llarga o curta, moltíssima gent tornarà a patir. Quan tot just es començava a aixecar el cap.