Tallar els cabells

El nostre director ens ha mig explicat que, aprofitant hores mortes del confitament, la seva filla li ha tallat els cabells. Vet ací: l’una es distreu i l’altre rep un servei (?). Sembla que la iniciativa no ha conclòs direm que –per aprofitar la forma que té el cap– ben arrodonida. Per això, acabat l’exercici d’estilisme (encara se’n diu així?) domèstic, aquest fill de Cassà ja enyora el barber del seu poble perquè apliqui pal·liatius al resultat. La noia, de llana –ep, llana literal!-, ja li’n deu haver tret, però potser per falta de costum i/o excés d’entusiasme, en algun lloc d’entre cap i orelles el nostre capità hi ha entrellucat, directament o amb l’auxili de dos miralls, allò que anomenem escales tot i que no pugen enlloc. Per a la iniciativa casolana, donem per fet que la jove s’ha servit o de tisores i pinta com els barbers clàssics, o de tisores i les puntes dels dits per anar pinçant flocs de cabells –una pràctica més moderna–. Altrament (sense tisores) les clapes i clarianes al bosc capil·lar no s’haurien produït. Hauria pogut, la filla, estalviar al seu progenitor aitals irregularitats? Sí, en efecte, ara ho veuran. Perquè em permetré de fer cinc cèntims d’un altre tall de cabells, el meu –i perdonin-, executat també en captivitat. De més, com que la socialització de l’ostracisme sembla que va per llarg i els cabells no paren de créixer (fins i tot diu que als finats...), la proposta pot convertir-se en tutorial –ja no ve d’un. Aquesta intervenció capil·lar és absolutament segura contra les escales i els desnivells però, això sí, per a l’accés al ple domini de l’esquilada segura, l’usuari ha de dur barba. Barba, precisem-ho, no pas fluvial, ni eremítica, ni franciscana, ni hippy si és que encara en queda alguna. Han de ser barbes retallades perquè l’hirsutisme moderat garanteix que els propietaris llurs segur que a casa tenen una maquineta per repassar-se-les de tant en tant. I arribats aquí, vostès ja estan pensant tots el mateix: si l’aparell va bé per la cara, per què no hauria d’excel·lir com a tallagespa cranial? Dit i fet: vaig posar l’escarpidor davanter de l’enginy al número 4 i, conduint la segadora a base de contornejar braços i mans, amunt i avall per la clepsa. La meva dona, atònita, contemplant l’exagerat combat que sense cap gràcia aquests dos contraris (la closca i la dalla elèctrica) mantenien, em va agafar l’estri (la maquineta) i em va acabar de repassar coll, capdamunt, rere orelles i polsos. Animin-se, i bon confitament.