La venjança del Suprem

Aquesta passada setmana Oriol Junqueras ha presentat una querella contra el Tribunal Suprem espanyol i contra el jutge Manuel Marchena. Tot i que, donats els precedents, no li auguro cap possibilitat d’èxit, sí que crec necessari fer tot allò possible per posar de manifest aquest nou abús del poder judicial. Com si no podem qualificar aquesta bufetada a l’estat de dret consistent en el fet que des del màxim tribunal s’amenaci directament els funcionaris que formen part de les juntes de tractament de les presons catalanes on hi ha presoners polítics (a les altres tant és, naturalment) per influir en la seva decisió?

Una amenaça que, a més de barroera i venjativa, és d’una covardia infinita. Per què? Doncs perquè ses senyories no han tingut ni el valor de donar la cara. L’amenaça no està inclosa en cap document oficial, sinó en un whatsapp rebut per periodistes! Uns periodistes que, quan han intentat verificar la informació, han estat autoritzats a citar que aquell “ello se enmarcaría en la exigencia de responsabilidades penales por la posible comisión de un delito de prevaricación” procedia de “fuentes del Tribunal Supremo”. Una nova mostra de com uns jutges es poden passar la justícia per l’entrecuix. Així de clar, així de cru!

Naturalment, ses senyories s’han sortit novament amb la seva i nou bones persones continuen aquests dies a la presó. Felicitats, bwana! I hi continuen contravenint, una vegada més, les Nacions Unides. Recorden Michelle Bachelet, alta comissionada de l’ONU per als Drets Humans, quan fa uns dies va fer una crida d’emergència per alliberar tots aquells presos que no representin un perill per a ningú? Però, és clar, per als membre del Tribunal Suprem els nou presos independentistes sí que representen un perill per a allò més sagrat que pot existir: la unitat d’Espanya. I aquestes nou persones s’hi van oposar amb les armes de destrucció massiva més terribles: les urnes i les paperetes.