Tristes Avinyó i Edimburg

Narcís Reverendo, anterior president del Col·legi d’Arquitectes de Girona, es dedica pel seu compte a furgar amb una càmera fotogràfica pels entramats del Teatre Municipal, traient instantànies dels Pastorets de Girona. Imatges insospitades, allunyades de les habituals. Un ball infernal ideat per Pere Puig fou la visió que Reverendo va presentar al concurs fotogràfic del Congrés de Pastorets de Catalunya que havia d’encetar-se a l’Espluga de Francolí el passat dia 14 de març amb la intervenció de les principals figures del teatre de Catalunya, conscients que les vetllades nadalenques són el ferment de futurs actors i tècnics professionals.

Malauradament, el fantasma real del coronavirus ja amenaçava llavors amb la seva patètica figura, i quan ja estava tot a punt, va haver-se de suspendre el congrés per la imminència de la pesta. No obstant això, el jurat encara va tenir ocasió d’atorgar els premis de fotografia, i el primer va recaure en Reverendo per la instantània que reproduïm. Ha estat un reconeixement merescut a la seva habilitat i constància, tot perseguint instants d’unes vetllades que –si es poden portar a terme– per Nadal compliran quaranta anys seguits de permanència damunt l’escenari del Teatre Municipal.

Cal posar-ho així en condicional perquè el teatre és un dels aspectes perjudicats fortament per la pandèmia. Qualsevol iniciativa escènica requereix un període molt llarg de treball previ, per escollir l’obra, fer un càsting, distribuir papers, assajar moltes hores, imaginar la decoració, l’utillatge, la il·luminació, el maquillatge, el vestuari..., i conjuntar-ho tot per oferir-ho al públic, que només veurà la representació i prou. I la batzegada forta ens prové de la suspensió dels festivals d’Avinyó i Edimburg. Ja era impensable que poguessin tirar endavant, donada la preparació que suposaven certàmens on es poden visionar més de mil representacions escèniques en menys d’un mes! Serà la segona vegada en més de cinquanta anys que no s’hauran portat a terme. La primera fou per una vaga d’actors. No ens imaginem un juliol amb aquestes ciutats desertes. Tristes Avinyó i Edimburg!

És un avís del que pot esdevenir-se entre nosaltres la propera tardor amb les convocatòries del Fitag, de Temporada Alta, del Teatre Municipal, de l’Auditori, de La Planeta... Amb quin esperit poden treballar els distints programadors davant d’aquesta incertesa? Com podran lligar actuacions amb les companyies si, ara com ara, ningú pot assegurar-los que tot “anirà bé”. Com poden preparar campanyes de promoció publicitària, i concretar contractes, respectant la cronologia de les actuacions...? Els efectes de la situació actual continuaran mes enllà que es pugui vèncer la malaltia!