El centralisme fa mal i mata

Segons el diccionari, centralisme polític és el sistema en el qual l’acció política està concentrada en mans del govern central, o, com diria el conseller Buch, del “Gobierno central del Estado”. Quan s’aprovà la constitució espanyola es va dir des de Madrid que Espanya era un dels estats més descentralitzats del món, gràcies al sistema d’autonomies, a les quals l’estat havia cedit un gavadal de competències. Però no es deia que amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució totes les competències anaven a parar al cel de les oques, o que, en cas de pandèmia, l’Estat podria recuperar amb un decret publicat en el BOE les competències que li convingués sense cap mena de diàleg previ. La Constitució espanyola és d’estira-i-arronsa: pot ser centralista o no, segons plagui al “Gobierno central del Estado”.

La pandèmia que estem passant era un bon moment perquè el govern central hagués connectat amb els presidents de les autonomies espanyoles, els hagués informat de la situació, ja que era un problema en què els partits polítics podien anar tots a l’una. A Madrid hi podria haver un centre administratiu i cada autonomia tindria dret per prendre les mesures necessàries, sense consultar-les amb les altres autonomies, només comunicar-les. Per exemple, la Generalitat de Catalunya hauria pogut aplicar el confinament complet a tot Catalunya, com va fer amb la conca d’Òdena. Madrid podria haver creat un centre de compres de material sanitari que donés suport a les comunitats, en cas que aquestes tinguessin problemes amb els seus propis sistemes d’abastiment.

Tal com s’ha fet, el president de la Generalitat només ha pogut tenir un monòleg amb el govern central, en aplicació d’aquell principi propi del centralisme de què “qui paga, mana”. Ningú posa en dubte que Madrid cobra primer i després distribueix els diners recaptats d’acord amb uns criteris que són els propis del centralisme.

El centralisme fa mal. Té una arrel borbònica i francesa. El nostre és purament borbònic. França, amb més força i diferent estratègia que el govern espanyol, ha fet desaparèixer totes les llengües i cultures del seu territori i ha situat la capital a París. Tot passa per ella, com Madrid.

El centralisme mata: si a Catalunya s’hagués aplicat des d’un primer moment el confinament total que demanava el president de la Generalitat, probablement es podrien haver estalviat algunes morts.

Caldria recordar-li, al govern espanyol, que encara és centralista, com es pot demostrar amb alguns exemples: el darrer primer ministre català de l’Estat va ser nomenat fa 150 anys, el general Prim; que, sigui quin sigui el govern, es nomenen pocs ministres catalans: actualment l’únic ministre català, i responsable de la gestió de la pandèmia, és un economista i llicenciat en filosofia que, com jo, no tenia gaire idea del que era un virus; que hi ha pocs catalans que se sentin atrets per formar part de les forces de seguretat de l’Estat, un fet que pot fer entendre aquell famós “a por ellos”, ja que els qui el cridaven demostraven que la seva escomesa anava contra una gent diferent d’ells; o que els funcionaris públics no escullen poblacions catalanes com a destí professional –Barcelona al marge–, perquè es trobaran amb una llengua que no és ni el castellà, ni l’anglès, ja que els catalans tenim el mal costum de parlar català, una llengua, mig morta fa doscents anys, com l’occità, el cors o el bretó, però que s’ha revifat. Tot això, traduït en termes polítics, rep el nom de centralisme.