Les ‘fake news’ són dels altres

Abans dèiem que una cosa era el món de Twitter i una altra el món real, el del carrer. Ara, l’anomenat món real s’ha tornat estrany i silenciós, irreal, amb carrers que s’han fet sinistres, gairebé buits, amb passejadors de gossos i gent camí del súper amb mascaretes i mirades de prevenció. El món real ha deixat de ser real, és una fake news governada a distància per guàrdies civils i militars en roda de premsa en streaming, mentre l’altre món, el de Twitter i les xarxes socials, sembla l’únic lloc familiar, real, on agafar-se.

I allà què hi trobem? Allà hi trobem suposats intel·lectuals progres repiulant fake news, mentre el govern progressista d’Espanya posa els policies a buscar les altres fake news, les que malmetin la imatge del seu govern. Turquia, un altre cop. Com els virus, els aparells de l’Estat no entenen de colors polítics, actuen igual amb Rajoy o amb Sánchez. Uns amics meus, molt progressistes, es van escandalitzar amb raó perquè en un grup de WhatsApp de pares i mares de l’escola es difonia el pla de desconfinament dels infants que havia ideat la Generalitat com si fos un pla oficial, a punt de dur-se endavant. Tenien raó: el govern fa plans, informes i estudis que topen amb la paret de l’exagerat i ineficaç decret recentralitzador del govern espanyol arran de la pandèmia. La Generalitat no pot fer-ho, prou fake news, es queixaven. D’acord. Però, l’endemà, aquests mateixos amics feien córrer un titular que era manifestament fake: la consellera Budó diu que amb la independència tindríem menys morts. Escàndol! Fer política amb els morts! Només calia llegir amb atenció les declaracions exactes per veure que no era així, però els titulars manipuladors feien la feina de deshumanitzar, de crispar, d’oferir fake news per alimentar la pròpia ideologia. Com som, tots plegats: les fake news són sempre dels altres, les dels nostres no les veiem. Quines ganes que la realitat torni als carrers, i que els carrers tornin a ser nostres. De tots.