Full de ruta
Criteris difusos
“Tenim criteris clars. És millor tenir criteris clars que calendaris clars.” Això ho va dir ahir el ministre de Sanitat, Salvador Illa, al Congrés parlant del desconfinament. Noi, sort que ho tenen clar. Deuen ser els únics i són incapaços de transmetre-ho, perquè la sensació no és pas que tinguin res clar, sinó tot el contrari. Un dia diuen una cosa, l’altre diuen la contrària i al següent es desmenteixen ells mateixos. Amb la sortida dels menors és el que han fet durant tota la setmana. Un criteri canviant, confús i amb unes directives que, als que no hi entenem, només ens confonen. La consellera portaveu, Meritxell Budó, deia l’altre dia que, si Catalunya hagués estat un país independent, segurament la gestió de la crisi hauria estat diferent. No sé si hauria estat millor. Probablement no hauria estat perfecta, perquè s’ha d’admetre que tampoc ho ha estat ara, però el que és segur és que no hauria estat pitjor que el que han dissenyat des de La Moncloa.
I és que un dels grans problemes que té la política –no només l’espanyola– és que els càrrecs sovint no es posen en funció de la formació de l’aspirant, sinó bàsicament del carnet de militància. Segur que Salvador Illa és un gran professional en el seu àmbit. Es va llicenciar en filosofia i posteriorment va fer un màster en economia i direcció d’empreses. Però no està al capdavant del ministeri de filosofia ni del d’empresa. Dirigeix el Ministeri de Sanitat. En una situació normal, a banda de gestionar llistes d’espera i equipaments sanitaris, no és una cartera problemàtica com poden ser les d’Interior o Hisenda. Però Illa ha tingut mala sort i només d’aterrar se li ha complicat tot. Davant la situació d’excepcionalitat no seria millor un ministre metge? Igual que Illa, molts altres consellers, ministres, alcaldes i regidors estan gestionant àrees en les quals no poden excel·lir. Per això, quan et diuen que tenen “els criteris molt clars”, penses que potser els seus, de criteris, no són els que més podrien convenir.