El llibre

Feia feredat veure ahir les rambles d’aquest país sense gent, sense llibres, sense roses i sense res. Trist. Amb molta gent que ens deixa i no podem ni dir-los adeu, amb gent amb l’aigua al coll, i ahir sense llibres ni roses. N’havia de signar jo, ahir, de llibres. Un cop a la vida que em poso a escriure’n un i, ja ho veuen, res de res. El M’explico, d’un servidor i del president Puigdemont, ha quedat al calaix. És una conspiració, aquest virus, per evitar que se sàpiguen les coses que s’hi explica? És un senyal que, per una vegada que escric un llibre, m’hagi de quedar a casa? M’imagino el llibre, que ja estava imprès, amuntegat en algun magatzem. I el segon volum, ja entregat, fent cua en algun lloc. A la taula d’uns correctors, d’uns compaginadors... ves a saber. Ho he capgirat –ves quin remei– i m’he fet la teoria que tot plegat és per donar-hi més emoció. Què es deu explicar en aquest llibre? Ho sabran l’última setmana d’agost. Ahir, el que vaig trobar a faltar, i molt, va ser la passejada per la Rambla, els cops de colze per arribar a les parades, l’ullada de sol, l’olor de roses... Vostès, segur, també.