Cita amb la Fina

La historiadora de l’art Maia Creus publica cada dia a Facebook una cita dels escrits de l’artista Fina Miralles (Sabadell, 1950), inèdits fins fa poc temps: Creus mateixa ens els va descobrir, després d’estudiar-los lletra a lletra, en un tresor de publicació en quatre volums, Paraules fèrtils 1972-2017. Quan ens vam confinar, em vaig proposar escollir, i bé, els continguts culturals digitals, aquests dies que n’hi ha un excés estressant. Cada matí busco a la xarxa social la frase que ha triat Creus de la lluminosa, visionària i vital escriptura de Miralles. El 25 de març va penjar la primera, aquesta: “Comencem a canviar, no tinguem por a canviar. Inspiració per expiració, influència per confluència, creació per comunió, acció per contemplació, pintor per mèdium, obra per continuïtat o camí, informació per formació, crítica per generositat, judici per comprensió, únic per unió.” Miralles la va escriure a mitjan anys noranta i no trobo una manera més oportuna i estimulant que aquesta de pensar el sentit que ha d’agafar l’art i la nostra forma de viure en els temps que s’albiren. Amb tristesa miro l’agenda i hi veig encerclada el mes que ve la data de la inauguració de l’exposició de Fina Miralles al Macba. Tants anys esperant-la. Haurem de tenir una mica més, no massa, de paciència. Cadascú s’imagina la tornada a la normalitat com vol i pot. Jo l’espero envoltada del món fèrtil i clarivident d’aquesta creadora.