Productes de proximitat

Fa alguns dies, la meva dona va veure a Facebook que una empresa de formatges de la petita població de Llorac, a la Conca de Barberà, feia una promoció de venda arran dels efectes negatius que havien patit per la suspensió de la setmana medieval de Montblanc. Són molts els petits productors catalans que aquests dies ho estan passant malament perquè el seu canal de venda està tancat, perquè era la restauració, amb bars, restaurants i hotels fora de servei, i les fires, generalistes o sectorials, que des de Sant Jordi i fins a l’octubre omplen multitud de places del país. Vam fer un pensament i vam comprar una de les cistelles de formatges que oferien, convençuts que, si podíem ajudar un productor local, s’havia de fer i també, òbviament, per la gran relació que hi ha a casa meva amb el formatge, de qualsevol mena. Quaranta-vuit hores després de pagar la comanda teníem els formatges a casa... i ja no en queden ni les engrunes!

El comerç anomenat de proximitat o de quilòmetre zero ha crescut tant en els darrers temps que fins i tot les principals cadenes de distribució ja tenen apartats sota aquesta denominació. Aquests productes són més sans perquè el temps que passa entre la seva recol·lecció o producció i l’arribada a casa és menor, però, a més, són molt més sostenibles ja que la seva petjada ecològica acostuma a ser menor. Dic acostuma perquè la petjada també ha de sumar la generació de C02 de la seva producció, però el que més en genera és el transport de la mercaderia. És a dir, no es el mateix la petjada ecològica d’un kiwi australià que d’una pera de temporada de Lleida. A més que, el kiwi, perquè no arribi a Catalunya podrit, s’haurà collit ben verd. Els teòrics asseguren que la crisi del coronavirus canviarà moltes coses en la nostra societat, com ara la forma de treballar i de fer turisme, però també estaria bé que ajudés tothom a prendre consciència sobre la forma com consumim.