Mentrestant lluny d’aquí...

Hi va haver un temps en què la falta d’informació procedent de l’URSS va engendrar una nova categoria d’expert: el kremlinòleg. Era aquell periodista o analista polític que intentava conjecturar el que es coïa en la cúpula de poder soviètica a partir dels moviments que detectava, per exemple, a la plaça Roja durant les desfilades militars. De la presència o absència d’un jerarca o un altre, del seu lloc a la tribuna es podia deduir qui havia caigut en desgràcia o qui tindria més números per convertir-se en el successor al capdavant del poderós PCUS.

M’he recordat aquests dies dels kremlinòlegs arran de les especulacions sobre la salut del líder suprem nord-coreà, Kim Jong-un, a qui no es veuria en públic des de fa gairebé tres setmanes.

L’alarma va saltar quan es va absentar, per primer cop, dels actes de celebració de l’aniversari de Kim Il-sung, el seu avi i fundador del petit estat secret. A partir d’aquí, van sorgir tota mena de rumors, que el feien convalescent d’una operació cardíaca, en estat crític i fins i tot mort. Sembla, però, que tot això són fake news i que, senzillament, s’amaga per por d’agafar el virus. Tot plegat seria una història distreta, digna d’un Tintín al país de Kim, si no fos que el seu és un règim armat fins a les dents i que un moviment intern desestabilitzador agreujaria l’amenaça sobre els veïns asiàtics. I això, la veritat, no és tan divertit.