Qui és l’últim?

El despertador, a dos quarts. I a tres de set, al carrer. La bici, preparada el dia abans. La ruta, també. Com un nen petit amb sabates noves. No tornar més tard de les deu, i no trepitjar la línia del terme municipal de Girona. Cordons. Cap de les rutes habituals compleix els requisits. Opto per una de nova per les Gavarres. Em creuo, en sortir, amb algú que corre. Quin plaer, travessar la ciutat a aquesta hora. He programat una ruta que intueixo poc transitada, però hi ha un tram que passa per la vall de Sant Daniel. Poca gent, a aquesta hora. Una hora i mitja després, i amb el dubte de si he travessat el terme municipal en algun lloc –no he vist cap línia a terra ;-)–, el que era pujada s’ha convertit en baixada. I torno a passar per Sant Daniel. Ara és una rambla. Qui és l’últim?, estic a punt de preguntar. Hi podria haver un torn a l’entrada amb tiquets, com a la peixateria. De tornada, em creuo amb centenars de persones. Moltes amb mascareta. Però se’ls endevina un somriure. Tothom està content. A dos quarts de deu soc a casa. Demà no m’aguantaré dret. Haurien de tornar-ho a prohibir uns dies, sortir a fer esport.