Diputació provincial

Diumenge al matí els nens i nenes menors de catorze anys van obtenir permís del govern espanyol i català per sortir al carrer unes hores després de gairebé quaranta dies d’estar tancats a casa per causa del coronavirus. Els meus dos nets complien el requisit –tenen vuit i cinc mesos– i els seus progenitors me’ls van dur al portal de casa. No podien ser els dos pares a l’hora. Els nens s’han passat el confinament en la seva companyia i a l’hora de sortir de casa un d’ells s’ha d’abstenir de guiar-los pel carrer. El normativisme és atrabiliari. Està pensat perquè no s’entengui. El de vuit mesos no em va reconèixer. Fins i tot va fer una intenció de plorar. L’hauria feta igualment, suposo o vull suposar, si en comptes de jo hagués estat un home que passava pel carrer. En quatre mesos només ha vist i olorat els pares, ningú més. Els nadons tenen una memòria de peixet. Ens hem comunicat per Skipe però ja es veia que no em mirava. L’altre, el de cinc mesos, és més normal que es mantingui absent.

Feta la contemplació al portal, ens vam asseure en un banc del carrer. Després em van advertir que era una acció no permesa, però és que estic tan informat, llegeixo tants diaris i segueixo tantes rodes de premsa del uno al otro confín que al final no sé què m’han dit ni on tinc la dreta i l’esquerra. Cap voluntat d’infringir res, per part meva. Diu que em podrien haver imposat sis-cents euros de multa. Per què sis-cents i no cinc-cents o mil? Per què només un pare i no tots dos? Primer pensen en la sanció i després on aplicar-la, ja pot ser l’Estat o la Generalitat. Vaig fer una petita volteta. La meva salut em lliga curt. Vaig veure coses meravelloses: tot de nens corrent i patinant per la plaça. Semblava un Brueghel, però de primavera en comptes d’hivern. En aquests països meridionals no abunden els Brueghel. També semblava el matí del dia de Reis, però d’uns Reis que havien equivocat totes les talles: als nens tot els venia petit: els jerseis, les faldilles, els mitjons... Els patins, els patinets, les bicicletes... Els til·lers de la Riera semblaven acabats de rentar. Els plàtans de la Rambla mantenien la fulla sana. Feia anys que no es veia.

En canvi, el president Torra diu que des de la Casa dels Canonges, on està confinat, va veure coses lletges. Massa gent. Des de la Casa dels Canonges tot es veu lleig, fals i depriment. La va decorar Bibis Samaranch amb estil de parador nacional i cortinetes rosades quan el seu marit era president de la Diputació. Ell va retornar a l’edifici principal el nom de Palau de la Generalitat però va seguir sent la Diputació de Barcelona fins que Tarradellas no hi va entrar. Aquests dies Pedro Sánchez n’ha usurpat funcions i competències. Torra diu “no ho toleraré”, però som una diputació provincial.