Què hauran après?

Si alguna cosa haurem après de tot plegat, suposo, és que venen temps canviants. Ja ho sabíem, que ara ni les feines ni els estudis ni res (o pràcticament res) és per a tota la vida. Però ara, intueixo, a banda de saber-ho ho hauríem de posar a la pràctica. L’administració, la primera. L’altre dia, en una entrevista que feia al president Torra, aquest es lamentava de com de feixucs són encara alguns tràmits a l’administració per poder tirar endavant algunes propostes. Els treballadors deuen parlar de procediments administratius, però a mi em sembla que vostè i jo en diríem traves burocràtiques. Com pot ser que un govern trigui mesos a aprovar un pressupost, més enllà que la demagògia de Ciutadans l’hagi endarrerit un mes en dur-lo al Consell de Garanties? Com pot ser que hi hagi una urgència i que ara hàgim d’estar setmanes i setmanes pendents d’aprovacions, retocs i canvis de partida? Com pot ser que el govern del presidente Sánchez prometi no sé quantes ajudes i totes es posin a la pràctica (si s’hi posen, que la majoria pel camí acabes descobrint que en comptes d’ajudes són crèdits amb interessos) al cap de tantes setmanes? Ni amb un decret d’alarma, són àgils? No ho sap, el govern de Madrid, que les ajudes que promet són per ara, i no per d’aquí a uns mesos? Que aquell que no arriba a final de mes és ara que ho necessita? O és que ja ho saben i fan allò que en dèiem la puta i la Ramoneta? Ho haurà après, l’administració, que s’ha d’agilitar? Que ara tots som molt més conscients que la tecnologia ens facilita la vida i que no pot ser, tanta burocràcia? Ens diuen que hem de ser flexibles, que ens haurem d’adaptar als nous temps, però els primers que no ho fan són els qui l’han d’administrar, aquest nou temps. Ho han après, ara que ja fan alguns plens telemàtics i que es pot votar a distància, que no calen tants desplaçaments i tantes reunions presencials? No és a la circumscripció electoral on els voten, on haurien de ser i treballar els diputats i senadors, i no pas tots a Madrid fent compadreo tres dies a la setmana? I els diputats del Parlament, fent feina al seu territori, votant a distància i anant al parc de la Ciutadella només quan fos necessari? No només seríem més àgils. Probablement, també més barats.