Sant Joan per Sant Jaume

A banda del sorteig de la Lotería Nacional, la cantarella del qual m’anunciava en aixecar-me del llit l’arribada de les vacances escolars de Nadal, m’agradava Sant Joan perquè era el tret de sortida de les llargues vacances d’estiu. Moments de la infància que anaven lligats a situacions molt plaents per a un nen. A més, Sant Joan tenia el plus de la revetlla: coca i petards. Primer coets amb sorpreses, bombetes i mistos Garibaldi, i més de gran, piules i trons. Per als qui no ho vam viure, Sant Joan era abans com el pont del 2 de Maig per als madrilenys, ja que es connectava amb la revetlla de Sant Pere, que aleshores era festiu a tot Catalunya. Dies i dies amb el cel de nit ben enllumenat i la sensació acústica, per al foraster que no coneixia la tradició, d’estar sota setge de guerra. La festivitat de Sant Pere i Sant Pau va deixar de ser-ho i el Sant Joan va quedar com una única revetlla de la tripleta que també formava Sant Jaume, que en menor intensitat també formava part de les nits de gresca i jocs d’artifici. La situació actual, tot i el desconfinament gradual que representa que la primera fase de desconfinament de la segona fase confinada és com a primera fase del desconfinament, com dirien els Germans Marx, fa pensar que per Sant Joan els coets seran pólvora mullada. Però si som optimistes com ho han estat els llibreters i editors, que han passat la celebració de Sant Jordi al 23 de juliol, podríem passar la revetlla de Sant Joan a la vigília de Sant Jaume, que se celebra el 25 de juliol. Gairebé com el Sant Joan i el Sant Pere d’abans podríem fer una gran celebració si la pandèmia ha remès. Estaria bé perquè necessitarem una mica d’esbarjo per aquelles dates. Però cal ser cautelosos, caldrà prendre mesures preventives i celebrar la revetlla als terrats de les cases per torns horaris entre els veïns i aprofitar els balcons i balconades per celebrar amb un mes de retard el solstici d’un estiu que, ara per ara, es preveu el més estrany de la nostra vida.