Les fronteres com l’autonomia

A Morellàs i les Illes (Maureillas-las-Illas, segons la filologia parisenca, tan respectuosa amb tot allò que no és francès) l’alcalde va decretar el toc de queda. Aquest municipi del Vallespir limita al sud amb Maçanet de Cabrenys, la Vajol, Agullana –precisament, al trencaaigües del coll de la Manrella hi ha el monument a Lluís Companys– i la Jonquera. El burgmestre André Bordaneill va dictar l’ordre perquè, després de ser proclamat el confinament, del llit estant sentia que el trànsit nocturn d’automòbils per la municipalité augmentava cada dia. Els que es fotien de les limitacions imposades pel virus, sumats als traficants de psicòtrops, provocaven que travessessin les Illes un no dir de vehicles. “Fava de Déu, dubteu pas que jo us atrapi!”, devia exclamar el batlle, i un matí va recuperar la frontera des de la casa de la vila: va blindar la comuna i així, com si res, va desunir l’Europa tan afanyosament unida.

Un francès resident a l’Almadrava i amb tractament oncològic a Perpinyà ha hagut de córrer a l’ajuntament de Roses per demanar –no li deixaven traspassar la ratlla– que li fessin un “paper”. Recorden els salconduits de postguerra? La mateixa frontera que, ara per diferències monetàries, provoca grans cues de francesos en una vorera (francesa) del Pertús per comprar tabac a l’altra vorera (espanyola) d’un carrer, ha!, europeu. I Sánchez què en diu? La doctrina Sánchez proclama que el virus no conoce fronteres, però el mateix Sánchez (o és la Covid?) respecta qui-sap-lo les d’Espanya amb França, Gibraltar, Portugal i Andorra. Es contradiu, Sánchez? Depèn. El virus (o és Sánchez?) té les seves cosetes: es veu que només desconocería les del País Basc o de Catalunya.

Amb aquestes “definitivament” abolides fronteres europees passa el mateix que amb les “consolidades” autonomies espanyoles. Ara ha estat el virus qui ha obscenament arremangat l’Estat per mostrar els calçotets d’un autonomisme de quita y pon; sí, les autonomies que, segons mentia l’espanyolisme genètic, tenien més independència que els länder alemanys. Ha bastat un 155 o una “guerra” contra la pandèmia per fer caure la pell de xai a l’Estat que, sense cap límit ni cap entrebanc legal, ha fet evident que les autonomies són de fireta, de per riure, en realitat províncies –simples gestories, s’ha dit–, res a veure amb els länder ni amb els estats dels EUA, algun dels quals amb la llei a la mà acaba de parar els peus intervencionistes a l’energumen que tenen de president.