La factura

Després de set setmanes dramàtiques per a tothom, acompanyades de dubtes sobre la gestió política, ha arribat el moment que Pedro Sánchez hauria d’estar en disposició d’anar anunciant bones notícies amb vista a un progressiu desconfinament. El seu missatge va en la línia que cal evitar rebrots del virus tant sí com no que compliquin encara més la situació econòmica. Comunicativament no queden clars els suports econòmics en alguns sectors. Hi ha dubtes a hores d’ara de si la desgràcia l’ha de pagar l’empresa, el treballador, el pressupost de la Generalitat o el del govern espanyol; uns dubtes inquietants fins que els afectats no ho tinguin solucionat.

En paral·lel, el govern de l’Estat aprovarà avui el manteniment de l’estat d’alarma i demà el Congrés votarà la quarta pròrroga davant una oposició creixent. Els presidents autonòmics, inclosos els socialistes, i sobretot el president de la Generalitat, Quim Torra, es consideren enganyats. Retreuen a Sánchez la seva falta de diàleg. Ara els sondejos reflecteixen que els ciutadans són més benèvols amb els ajuntaments i les comunitats autònomes que no pas amb el govern espanyol, malgrat que aquests dies no es pot fer cas de les enquestes.

La imatge comunicativa de Sánchez i el seu equip ha estat centralitzadora, un fet que justifica que el PNB, ERC i JxCat, i altres socis que han fet Sánchez president, votin en contra de la pròrroga. El virus no ha escampat i la vacuna encara no existeix, i políticament es comença a veure que hi ha ganes de passar factura. Sánchez té tots els números d’haver-la de pagar. Casado demana pas en creure que arriba el seu torn. Les seves propostes sanitàries i econòmiques són fluixes i poc creïbles. Entre tots dos no hi haurà cap acord i la cara l’haurà de continuar posant Sánchez amb el perill que li trenquin abans d’hora...