Picasso i Barcelona

“Jo, Pablo Picasso, de nacionalitat espanyola i veí de Mougins, en memòria del meu inoblidable amic Jaume Sabartés, faig donació a la ciutat de Barcelona, i en representació seva a l’Ajuntament, per a la seva instal·lació i conservació al museu situat al carrer Montcada, de totes les pintures, dibuixos i altres obres ressenyades en la relació inclosa a continuació.” Així comença l’acta notarial de l’entrega de les obres de joventut de l’artista (prop de 1.500) a la ciutat on les havia creat. Es va firmar el 8 de maig del 1970 a la casa de la família Picasso del passeig de Gràcia, en absència seva perquè havia decidit no trepitjar mai més la mateixa terra que les forces putrefactes franquistes. Fa 50 anys d’aquell gest que va tenir l’artista més important del segle XX amb Barcelona. El nostre 8 de maig, marcat per la tragèdia del coronavirus, no ha permès fer cap celebració, però el museu de l’artista ho té previst quan tornem, més que a la normalitat, a la vida (els afortunats que puguin), amb una exposició que obrirà el 18 de desembre. És moment d’asseure’ns al divan i, bastant més que recordar què va fer Picasso per Barcelona, examinar què ha fet Barcelona (els ciutadans, els governants...) per agrair-li tanta generositat i, sobretot, què podem fer a partir d’ara. Tenim un museu únic i alguns dels millors estudiosos del món del seu llegat. Tenim la matèria primera; dediquem els esforços a manufacturar-la amb passió.