Escapçada inútil

Rodríguez Zapatero afronta avui una vaga del sector públic en resposta a unes retallades salarials que cada dia que passa es veu més clar que es podia haver estalviat. L'anunci d'aquestes retallades, com totes les decisions que pren darrerament el govern socialista, va ser simplement un intent de calmar els mercats financers perquè deixessin de demanar més interès pel deute públic, i vist l'èxit el millor que pot fer és tirar enrere. Es va començar plantejant l'endarreriment de l'edat de jubilació als 67 anys, i els mercats no es van calmar. Es va aprovar retallar els sous públics un 5% a partir de juny, congelar les pensions l'any vinent i escapçar la despesa en inversions públiques, i els mercats es van calmar... quatre dies, després van tornar a dir que no ho veien clar perquè amb tanta retallada la recuperació trigarà més! N'hi havia per enviar-los el missatge que anessin a fer punyetes, però no, se'ls va enviar un altre missatge per calmar-los: la reforma laboral és urgent, i si cal es farà per decret. I els mercats continuen sense estar calmats, i el deute públic espanyol continua encarint-se en relació amb altres que aporten dades per agafar un canguelis inversor almenys de la mateixa magnitud: Alemanya continua gaudint de la confiança inversora tot i que la seva cancellera acaba de dir que retallarà despeses per valor de 80.000 milions d'euros en quatre anys, i el primer ministre britànic afirma que el seu predecessor va actuar a la grega-hongaresa ocultant que el dèficit públic arriba a l'11% del PIB. Comprovat que la confiança dels mercats no té res a veure ni amb el volum del dèficit ni amb les mesures per disminuir-lo, el més assenyat és retirar la tisorada i gastar el que es preveia abans de les retallades. Al cap i a la fi, no és això el que receptava l'FMI abans que se li tornés a regirar el cervell?