Reinventar la ciutat

Avui, escriure sobre temes socials o sanitaris és una tasca molt complicada. No sabem què escriure que no s’hagi escrit ni opinat ja abans. En aquesta reflexió d’avui, procuraré referir-me al descobriment de noves interpretacions de les paraules avis, escola, vulnerable, risc, responsabilitat, concerts, viatjar, turisme, tos, treball, videoconferència, perruqueria, bar, restaurant, passejar, nova normalitat, sanitaris, bars, mascareta, farina, llevat, terrassa, sabó, exercici, residència, ERTO, consum, cultura, cues, petó, avió, agència de viatges, bicicleta, seguretat... Però hi ha sorpreses. Mentre que el govern de l’Estat espanyol necessita prop de 200.000 milions d’euros per tapar el dèficit d’una política econòmica errònia basada en infraestructures innecessàries i la corrupció, alguns ajuntaments, amb superàvit per baixa execució del pressupost, tenen la sort ara de poder-los invertir ignorant obres emparaulades. Girona, que es troba en aquesta llista, ha de reinventar-se després d’aquesta crisi sanitària. Una oportunitat que ha de ser focalitzada a partir d’un disseny global d’actuacions que prevegi almenys sis grans eixos: la fiscalitat, l’atenció als més vulnerables, l’educació i la cultura, la seguretat, la vialitat i l’urbanisme.

La primera actuació ha d’anar dirigida a modificar la fiscalitat de famílies, empreses i entitats culturals i esportives. L’increment de l’espai de les terrasses dels bars no ha de perjudicar els drets dels vianants. És contradictori el foment dels desplaçaments segurs dels vianants amb la reducció de les voreres en benefici dels bars. La segona actuació és social, d’atenció als més vulnerables en les necessitats bàsiques com són la llum, l’agua, l’alimentació o el dret a l’habitatge. La tercera actuació és l’educació i la cultura, fent de la ciutat un nou espai educatiu que fomenti l’excel·lència educativa. La cultura haurà de pensar-se més com a expressió de la igualtat d’oportunitats per a totes i tots i no com a mer gaudi d’un sector de la ciutadania. La quarta actuació ha de preveure la seguretat. S’ha de recuperar el nombre de policies municipals necessaris, la policia de barri, els agents cívics. S’ha d’implementar nous sistemes de control, de senyalitzacions intel·ligents i de reparació urgent de les pilones d’accés a determinats espais de la ciutat. La cinquena actuació fa referència a la vialitat. S’ha de mantenir de manera permanent els espais de llibertat adquirits durant la crisi i que han generat la reducció de la contaminació, convertint el centre de la ciutat en un espai lliure de circulació. Implica redefinir les entrades i sortides de la ciutat, les freqüències del bus urbà i els espais d’aparcament. I la sisena actuació, l’urbanisme, exigeix esponjar espais, dissenyar més espais verds, protegir definitivament la Devesa i el parc de les Pedreres. Tot això no serà possible sense una visió diferent de la ciutat, més realista i menys cofoia, que eviti fracassos estrepitosos com els de les obres del carrer de la Creu, de la central del Molí o les eternes obres que es fan a la carretera de Barcelona per l’entrada sud. Cal fer un profund examen de consciència, que mai s’ha fet, explicar els errors comesos i esmenar-los. Aquesta crisi ha actuat com un mirall: ens ha ensenyat com som realment i si no canviem –ho diuen els experts que tant ens escoltem aquests dies– som els màxims candidats a desaparèixer com a espècie presumptament intel·ligent.