Guanyadors i perdedors

Qualsevol crisi té els seus guanyadors i perdedors. Molts analistes aquests dies intenten endevinar-los, però sembla que a vegades confonen desig i realitat o prediccions amb preferències. El món postcrisi no serà necessàriament com ens agradaria que fos, però tampoc forçosament pitjor.

La crisi del 2008 sí que va tenir guanyadors i perdedors clars. Van guanyar el sector financer, que va esquivar responsabilitats, la Xina, la globalització i les grans empreses. Van perdre sobretot les classes mitjanes dels països desenvolupats i Europa, pel desgavell en la gestió de les tensions de la unió monetària. Si bé el balanç a nivell global va ser positiu els desequilibris han portat a una major inestabilitat i menor creixement a Europa. Això ha impulsat una generació de polítics populistes i inexperimentats, com s’ha revelat cruament amb la gestió de la Covid.

I ara qui hi guanyarà i qui hi perdrà? Primer, molts assenyalen que la Xina estarà de nou entre els guanyadors. No necessàriament, el seu sistema no ha gestionat bé la crisi i molts han vist que produir a la Xina no només és més barat, sinó que també comporta més risc. Segon, l’expansió de deute que veurem per superar tot això acabarà amb algun tipus de quitança pel qual als endeutats els pot anar millor que als estalviadors. Tercer, els canvis en consum bruscos que veiem ara pot ser que tinguin una vida curta, el turisme tornarà i amb sort aprofitarem per fer algun ajust al model caduc que tenim. Quart, el desplomament de les matèries primeres afavorirà els països desenvolupats.

Fins ara, com a país desenvolupat, decadent i endeutat no ho tenim tan malament. Però haurem de protegir les classes mitjanes com a nucli i motor de la societat del benestar. No fer-ho ens portarà a pitjors governants i decisions.