Tribuna
Felicitat ‘low cost’
La felicitat, en aquest món volàtil que ens ha tocat viure, es ven a baix preu, perquè el concepte es redueix a la mínima expressió. És una felicitat low cost que no exigeix ascètica, ni sacrifici. S’obté amb la consecució de l’objecte de desig. Ve identificada amb un rostre jove, sa i bell; amb un somriure publicitari, amb una silueta envejable i amb unes determinades sabatilles esportives. Aquesta felicitat vaporosa és, malgrat les tanques publicitàries, un frau, perquè l’experiència real s’encarrega, sovint, de trencar l’encís.
Molts dels ciutadans que aconsegueixen consumir l’objecte desitjat experimenten, com a màxim, un plaer momentani, o una millora en el confort personal, però se senten tan buits com abans. Aquesta felicitat momentània, que es relaciona, essencialment, amb la pràctica del consum, a més de ser un frau, és una font de frustració, perquè una gran part dels ciutadans no pot posseir l’objecte de consum per la carestia econòmica. El guió social exigeix ser feliç o, com a mínim, simular que hom n’és. La felicitat dels filòsofs clàssics, la que es relaciona amb la consecució d’un fi noble i difícil, amb un ideal col·lectiu, ja sigui la justícia social, la igualtat, la llibertat o la fraternitat, és a dir, la que exigeix lliurament i donació de si mateix, és massa grandiloqüent per a l’estómac del nostre món volàtil.
En la societat de l’abundància, s’ofereixen tot tipus de productes la finalitat dels quals és garantir la felicitat del consumidor, tot proporcionant-li el més preuat estat emocional de la condició humana. El foll consum d’aquest tipus de productes de baix cost és un signe eloqüent del nombre de ciutadans infeliços que hi ha en la societat gasosa, ja que ningú no compra el que ja posseeix. El temps flueix, tot es desfà en l’aire, però l’anhel de felicitat, de gaudir d’un estat interior de bon ànim que l’estagirita definí com a eudaimonia persisteix, perquè és un desig essencial de la condició humana fins i tot en temps de coronavirus.
El gran frau consisteix a confondre la felicitat amb el confort material o bé amb el plaer sensorial. És legítim buscar el màxim plaer corporal, tàctil, sensual, auditiu, olfactiu i gustatiu, mentre no es faci cap perjudici a ningú; però el plaer no es pot identificar amb la felicitat, perquè el plaer té l’origen en la sensualitat, mentre que la felicitat és un estadi interior que neix en el dedins de la persona com a conseqüència del seu fer. L’anhel de felicitat que sent l’ésser humà no se sadolla amb experiències plaents, tampoc millorant el confort personal. Hom es pot sentir profundament desgraciat i gaudir de plaer sensorial i de confort material. La felicitat és un estat interior de bon ànim que neix com a conseqüència de l’obrar en el món, d’actuar tot cercant el bé dels altres. L’anhel de felicitat subsisteix com a tal, perquè cap objecte pot sadollar les expectatives del cor humà.