Escollir despertar-se

Soc de mena conspiranoic. Tinc les meves idees sobre tot això del coronavirus, però com que considero que la Covid-19 ha estat un mitjà per assolir una finalitat, em centraré a intentar analitzar això. Com a persona que s’ho qüestiona tot, demano un cert respecte pels teòrics de les conspiracions. Em preocupa com la versió oficial ha de ser deglutida amb acriticisme total, fins al punt que persones sensates proposen tancar els discrepants en un centre de malalts mentals.

Com que el periodisme quasi ha mort, les veus discrepants són o bé sepultades sota una muntanya d’insults o bé censurades en aquest espai lliure de les xarxes socials. Youtube ha arribat a fer una cosa tan salvatge com dir que eliminarà tots els vídeos que discrepin del que diu l’Organització Mundial de la Salut! Un mitjà de comunicació elimina el dret a discrepar. Estic d’acord que hi ha gent amb teories força surrealistes, però no deixar emetre vídeos on s’expliqui que els Estat Units van deixar de finançar l’OMS i que ara l’organització la maneguen els diners de la Xina és una decisió que qüestiona la imparcialitat de qui la pren.

Som partícips involuntaris, però voluntariosos, d’un experiment sociològic que deriva cap a un nou paradigma econòmic, que vol rematar la feina que va començar l’estiu del 2007 i que consisteix a fer desaparèixer la classe mitjana. Fins i tot, jo diria que als impulsors de tot plegat (sí, soc dels que no creuen ni en coincidències, ni en virus que s’escapen de laboratoris xinesos pagats per nord-americans, ni en el fet que la mare natura ens estigui fent pam-pam al culet) se’ls ha anat una mica la mà.

Per primer cop en la història de la humanitat, i sense disparar ni un sol tret, els instigadors han fet servir la por d’una cosa invisible (un virus –del qual no nego l’existència–)per forçar a fer que gairebé tot el planeta es quedi a casa sense queixar-se. Ens han tancat més de 40 dies, durant els quals a internet s’han organitzat grups de tot però cap per rebel·lar-se contra l’estat d’excepció (no té res d’alarma...). No afirmo que s’hagués de fer, només corroboro que vivim en una societat narcotitzada. Ara ja poden fer-nos el que vulguin. Ja ens fan spoiler d’un nou confinament (seria estrany que aquest virus no tingués nous brots, tots en tenen) i els hem permès que destrueixin el teixit de la petita i la mitjana empresa sense que hagi passat res. Ens estan conduint cap a una societat basada en el subsidi públic, manipulada pels mitjans de comunicació i destruïda moralment. Voleu continuar dormint o despertar-vos? Reclamem els nostres drets individuals i col·lectius o els ajudem a posar-nos les cadenes? Tot depèn només de nosaltres, com sempre.