Pandèmia i por

M’he llegit Pandèmia, l’assaig d’urgència de Slavoj Zizek. Ho he hagut de fer de matinada, mentre a casa dormen, per allò que amb la complicació del teletreball, l’acompanyament docent a la canalla, la passió culinària, la dieta informativa i les sèries addictives, no acabava de trobar el moment d’enllaçar aquest breu seguit de conferències on abona la tesi del comunisme del desastre amb la humanitat unificada davant la nova barbàrie.

Ja hi comença a haver llibres escrits durant i pensant en el coronavirus, però esperava aquest amb ànsia pel carisma escènic del seu autor. De fet, ell n’esmenta, de sèries, pel·lícules i documentals: a banda de Contagi, parla entre d’altres de Trapped i Brot, “sèries criminals fosques d’Escandinàvia, preferentment islandeses”. Aconsella que sucumbim a tots els plaers culpables que tinguem a l’abast com a fórmula d’evasió davant d’aquest present negre, malgrat que la pantalla no ens hagi de salvar. “No pensar massa a la llarga, concentrar-se només en avui, en el que faràs fins que te’n vagis a dormir.” Aquesta mateixa fórmula és la que m’explicava que feia servir Jordi Turull, quan el vaig poder entrevistar a la presó de Lledoners. Una tècnica penitenciària per a temps de confinament i d’incertesa.

En un dels capítols de Pandèmia se cita la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross i la seva teoria de les cinc etapes del dol, que explica al seu llibre del 1969 On death and dying i que de tanta fama i anomenada sembla que ha acabat prescrivint aquest procés més que descriure’l. El cas és que segons aquest model els humans davant d’una tragèdia passem, i no sempre per aquest ordre, per la negació, la ira, la negociació, la depressió i l’acceptació. Això sigui per una malaltia o per una pèrdua. Zizek creu que el model Kübler-Ross també es pot aplicar davant la Covid-19. Primer es negava que fos res seriós; després, quan es va veure que sí, la ira va agafar tocs racistes i contra la “ineficàcia” dels governs; amb la negociació veiem que hi ha víctimes però no tantes com amb el SARS; la depressió ens arriba si no funcionen les mesures, i per a Zizek la fase d’acceptació de la pandèmia portarà la por i una fragilitat permanents a les nostres vides. Doncs haurem de consumir sèries de psicòpates, perquè una por ens faci treure l’altra.