Reflexions transfrontereres

Benvolguts lectors. El dia que surti publicat aquest article, potser, la regió de Girona (la regió sanitària de Girona) ja estarà en la fase 1 del confinament; tot i que vaig decidir no endinsar-me més en els perillosos viaranys de la incertesa més absoluta que representen aquests temps, tan durs i líquids, del coronavirus. Prefereixo reflexionar a l’entorn del trinomi frontera, turisme i quarantena en el territori transfronterer català de l’eurodistricte.

Doncs bé, frontera, turisme i quarantena, tres elements importants, que combinats formen un còctel interessant de provar. De fet, aquest debat a l’entorn de veure com i quan s’obriran unes fronteres que, cal recordar-ho, són intracomunitàries i es regeixen pel Tractat de Schengen no deixa de ser una variant més de la dicotomia salut versus economia. En aquest cas cal dir que sense salut no existeix economia, però l’economia i el turisme són importants per a la regió de Girona.

En aquestes reflexions transfrontereres voldria recordar aquell projecte d’intent de unió/fusió de Portbou i Cervera de la Marenda el 1991, en què els respectius ajuntaments van voler tirar endavant escola i parc de bombers comuns i avançar cap a un veritable “districte europeu” que produís més benestar; doncs bé, aquella proposta social, que volia superar la “frontera artificial” va ser ràpidament avortada pel dogmatisme de l’assimilacionisme espanyol i el jacobinisme francès.

Ara, el 2020, ens trobem amb un territori transfronterer molt alterat en aquest nou paradigma, en la nova normalitat, en què, per una banda volem que s’acabi aquesta terrorífica pandèmia, amb la necessària quarantena; però, per l’altra, també voldríem flexibilitzar els controls fronterers estrictes. De tota manera és molt clar que la Covid-19 no sap, no coneix de fronteres, per la qual cosa potser seria més profitós, just i eficaç que els controls policials s’anessin substituint per una veritable coordinació i col·laboració transfronterera, en aquest cas, sobretot, en l’àmbit sanitari, que permetés un desconfinament més segur i, alhora, molt més favorable a l’economia de proximitat.