Eleccions! ...(al País Basc)

Ara va i resulta que les eleccions (ai, les eleccions) seran al País Basc (i a Galícia) el proper 12 de juliol. Tenia pressa, Urkullu, a convocar-les. Tanta que fa quinze dies va posar a Pedro Sánchez com a condició per votar-li la pròrroga de l’estat d’alarma que no li posés traves a aquesta convocatòria. I dit i fet, gràcies a la política de peix al cove (tu em deixes fer les eleccions, jo et voto l’estat d’alarma), ahir les va anunciar. Urkullu (i Feijoó a Galícia) tenen pressa, les enquestes els van bé i cap d’ells volia que les seves eleccions coincidissin amb unes a Catalunya. Urkullu, sobretot. No fos cas que el lehendakari es passés tota la campanya defensant els pactes fets amb Madrid i el suposat dret a decidir, mentre al mateix temps a Catalunya la discussió girés (altre cop, és clar) al voltant de la independència, i que EH Bildu li guanyés terreny. Urkullu té tanta pressa a convocar eleccions com Torra a no convocar-ne. Torra no té pressa. La seva presidència acaba el dia que convoqui eleccions. I aquest cap de setmana, i per primer cop en anys, una enquesta –ves a saber amb quina fiabilitat– donava un empat tècnic a Catalunya entre JxCat i ERC al Parlament (a 32 escons) després d’anys que tots els sondejos situen els republicans primers i a gran distància. S’entenen les presses d’ERC a posar el debat electoral sobre la taula, i s’entén la mandra que li fa, a Torra, escudat en una mena d’ara no toca que un seu antecessor va fer popular. Al País Basc fer eleccions en plena pandèmia no és imprudent i a Catalunya –on el mateix Torra havia anunciat que diria la data–, sí? Qui té raó? Res no s’entén sense entendre les circumstàncies de cadascú. I jo –i vostè– els podríem servir arguments per a les dues posicions. Ara que finalment tenim un altre peix al cove català i que Pascal i els seus faran, no de PNB, sinó de PNC (fitxaran Duran i Lleida? I Espadalé? La seva representació al Parlament serà inversament proporcional a la que tindran en determinats mitjans, com li va passar a Unió? Neixen per sumar? O per restar força a algunes opcions? Competiran amb el pragmatisme polític del PNB? Amb el de la mesa de diàleg d’ERC? ); ara, deia, resulta que haurem d’esperar. Que no tingui pressa, però, no vol dir que no tingui ganes de veure-ho.