«Volia cridar: ‘Catalonia is different!'»

–«Com tants i tants estrangers, hi vaig arribar seguint una catalana. Em vaig enamorar i ella em va portar fins aquí.»

–«No ben bé. La meva dona és catalana però la vaig conèixer a Oxford, on jo estava vivint els dos pitjors anys de la meva vida.»

–«Estava fent un postgrau d'economia, però no en vaig gaudir gens. Ja havia viatjat molt, però encara no havia trobat el meu lloc al món: la Costa Brava. En acabar els meus estudis a Nova Zelanda, vaig estar tot un any viatjant per terra per Àsia fins a Europa.»

–«Principalment, perquè em va sobtar la gran quantitat de tòpics equivocats que hi ha sobre Catalunya entre els estrangers. Els que ens visiten i els que hi viuen. Vaig decidir que havia d'explicar aquest país d'una manera personal i amena. Això és el que he intentat al meu llibre A Kiwi on the Costa Brava.»

–«A Nova Zelanda, res de res. Si costa que ho entenguin els britànics, que estan aquí al costat, imagineu-vos a l'altra banda del món! Només es coneix Barcelona a partir dels Jocs Olímpics. Jo em refereixo als estrangers en general, aquests que arriben carregats de tòpics: sangria, paella, toros, barrets mexicans.»

–«És apassionant. A mesura que anava coneixent més aquest país, la seva llengua i la seva cultura, jo volia cridar: Catalonia is different! Per poc que gratem, trobem tot un univers per explicar, que a ulls estrangers és difícil d'entendre. Com és que encara no s'han obert les fosses comunes? És el català una variació del castellà? Per què a Espanya hi ha un sentiment anticatalà tan marcat?»

–«No puc parlar pels catalans, però puc dir que pels estrangers no és pas tan difícil. És cert que n'hi ha molts que viuen en una bombolla i no saben res de Catalunya, però tan bon punt comencen a investigar una mica, de seguida obren els ulls.»

–«És curiós, però segons em diuen alguns llibreters, el llibre el compren tant estrangers com catalans. Potser els interessa saber que n'opina, un kiwi, del seu país.»

–«Catalunya és una nació amb una llarga història, i és diferent d'Espanya. He viatjat molt per la Península i ho he vist molt clar.»

–«Crec que si després de 30 anys de democràcia encara hi ha problemes d'encaix, és que hi ha alguna cosa que grinyola. No hi veig cap raó per la qual Catalunya no pugui esdevenir un estat independent dins Europa, si els catalans ho volen. La voluntat democràtica està per sobre de qualsevol altra consideració.»

–«Hi ha una manca d'imaginació a Europa per superar les fronteres, tot i els avenços que ha produït la UE, però la història ens mostra que les fronteres europees són una cosa que sempre canvia. Vivim en una Europa democràtica, per què no podem adaptar la realitat a altres motllos que no siguin els estats-nació antiquats? Per què no podem dibuixar noves fronteres en funció dels dominis lingüístics, per exemple?»

–«M'agradaria moltíssim. Espero que alguna editorial m'ho proposi!»