El caos

El govern espanyol havia aprovat abans de començar aquesta setmana 18 decrets llei, 113 ordres ministerials, 71 resolucions de ministeris, cinc instruccions i un acord. Un total de 209 normes durant l’estat d’alarma, allargat ja cinc vegades. Dades que sabem gràcies a la paciència de la periodista d’El País Reyes Rincón. No m’estranya que ja no sapiguem on som, què podem fer, què està prohibit, què està previst i què no està previst. Ah, i molta norma, però hi ha 80.000 catalans que encara no han cobrat el subsidi de desocupació tot i ser afectats per un ERTO. 80.000 famílies en una situació econòmica límit que no reben cap explicació. A aquest caos, fet amb pressa i, per tant, inseguretat jurídica i mala qualitat tècnica, hi han de sumar el confinament i el desconfinament més estrictes de la Unió Europea, perpetrat per uns aprenents de Mengele que han fet una retallada de drets i llibertats sense precedents i allargant-ho més enllà del que era necessari, portant a la ruïna psicològica i econòmica tot un país. Això sí, els seus policies han posat ja un milió (sí, un milió) de multes (en diuen propostes de sanció) imposades amb la llei mordassa que havien de derogar. Una carnisseria perpetrada per un govern que pacta una cosa tan important com prorrogar l’estat d’alarma amb Ciutadans i el PNB amagant-los que han acordat amb Bildu la derogació íntegra de la reforma laboral del PP, per després afirmar que on vaig dir Dídac dic Didac. El mateix que ha passat amb les mascaretes. El mateix que ha passat amb aquella idea que això ho fèiem per aplanar la corba, que ja està aplanada 27.000 morts després, amb la inhumanitat de les residències d’avis inclosa. Que en una crisi tan delicada alguns dirigents europeus hagin aconseguit unitat d’acció, però Pedro Sánchez hagi emprenyat tothom, no deu ser culpa dels manifestants del barri de Salamanca. Potser simplement és que és un pèssim governant que ho ha fet tot tard i malament.