Keep calm
Inquietant esquadra
La por del rebrot a Itàlia ha portat a proposar que les persones sense feina vigilin l’actitud dels ciutadans
La política italiana és una assignatura dificilíssima d’entendre, complicada i abrupta, una oscil·lació entre el caos imminent i la combinació de forces antagòniques que evita la catàstrofe, a última hora, fins que arriba el moment en què ja res no la pot evitar. Passar la maroma, mantenir l’equilibri mentre sents el vertigen del buit, és una característica dels últims anys. Poc abans de la pandèmia, el govern (¿en podríem dir contra natura?) de Giuseppe Conte era a punt de naufragar, empès per la pressió interna dels estranys companys de viatge, i pels vents electorals i la prosopopeia victoriosa de Salvini. Tot eren problemes, per dir-ho suaument. Però va arribar el drama de Perugia i de tot el nord, el confinament estricte, l’assumpció de mesures radicals i, com aquí, la crida inicial a la unitat simbòlica i emocional de la ciutadania.
Amb el pas dels dies, com aquí, també, i amb la relaxació de les normes per fer front a la infecció, han arribat a Itàlia els primers senyals d’alarma. Carrers de nou transitats, aglomeració de visitants a les destinacions de lleure, sobretot a la muntanya, perills de certs de rebrots. I la idea que han tingut encara no sé si és estrafolària (que ho és) o precursora (que ho podria ser). Les persones que cobren de l’Estat i que estan sense feina estan cridades a esdevenir assistenti civici; és a dir, vigilants de la ciutadania. Sense poder multar, però amb la capacitat d’“observar, suggerir i denunciar”, sota la mirada atenta i el vistiplau dels ajuntaments. Se’n preveuen 60.000 i portaran una identificació i aniran pel món separant grups i advertint la gent de les imprudències. La proposta, que ve del ministre d’Afers Regionals i del president de la federació municipal, no agrada ni tan sols a la resta del govern, aquesta barrija-barreja surrealista. Ni a Salvini, que segur que si fos primer ministre l’hauria proposat el primer. No crec que arribi a concretar-se, però la idea ja és sobre la taula, per si algú troba encertada aquesta inquietant esquadra popular.
