Trobada amb ‘Cal-exit’

L’estreta relació que mantinc amb la Baixa Califòrnia, una terra molt mexicana, m’han aportat també contactes amb els veïns nord-americans del que fou antigament “l’Alta Califòrnia”, que, segons diuen, si avui fos independent seria la cinquena economia del món. Qui conegui les dues costes dels Estats Units, especialment de l’Atlàntic nord i del Pacífic sud, estarà d’acord que semblen tenir molt en comú. S’ha de reconèixer que ha estat un règim fins ara molt respectuós de les particularitats de cada part i una bonança general el que ha mantingut la cohesió. Però resulta que ara sembla que hi creix el nombre de convençuts que l’actual estatus a Califòrnia els resulta massa car.

Fa uns sis o set anys que vaig ser convidat a un parell de reunions de capitostos on es parlà molt favorablement del tal Cal-exit, és a dir, separar-se dels Estats Units. La veritat és que de primer em va semblar tot plegat una mena de joc de gent rica i avorrida. Però no va deixar d’interessar-me el que deien. Abans de començar ja vaig rebre el primer impacte al comparar el cotxet que em van deixar per traslladar-me fins a aquell enorme ranxo on s’esdevingué la reunió, amb aquells cotxassos i pick-ups enormes dels assistents. Ben clar quedava que no era pas la gana el denominador comú d’aquella gent. També vaig fixar-me que no hi havia cap teòric. Potser el que ho semblava més era un pastor protestant que parlava molt més del que tenia d’interessant per a dir. Pel que fa als altres –potser una cinquantena–, tots eren més aviat d’aspecte voluminós i semblaven de molts més calés que paraules.

La meva opinió, segons van dir, els interessava pels meus coneixements d’aquella frontera i –això sí que em va cridar l’atenció– per la meva “simpatia per Catalunya”... Tenint en compte que ens esperava un buffet i jo no havia dinat, em va semblar de bon to manifestar la meva simpatia per la seva causa, i encara vaig gosar dir que em semblava que als catalans també els faria gràcia. El que vaig treure més clar d’aquella primera reunió va ser que no els interessava pas “l’alliberament” de tot l’estat de Califòrnia, sinó tan sols el que ells en diuen “Southern”; és a dir, fins a Fort Ross, un centenar de quilòmetres al nord de San Francisco, on es troba la fortificació russa més meridional.

Aquella reunió va acabar bé, però no la segona, esdevinguda a la Universitat de San Diego, totalment buida, un dissabte d’estiu a la tarda. Un dels temes fou la possibilitat que a la hipotètica república de Califòrnia s’hi annexés tota la península del mateix nom: és a dir, dos estats de la República Mexicana... Amb tanta amabilitat com em va ser possible, però sense ocultar la meva molèstia, els vaig dir que no comptessin pas amb mi ni amb la major part dels “peninsulars”. No n’he sabut res més, d’aquella gent, però alguna vegada que n’he parlat m’he trobat cada vegada amb gent que pensa el mateix, especialment pel que fa al gran Golf aquell que jo espero que no deixi mai de ser exclusivament mexicà. Darrerament he vist que del tal Cal-exit ja se’n parla obertament en esferes polítiques més altes, com ara l’entorn de l’actual governador de Califòrnia...