La justícia, protagonista

Que difícil que serà que la classe política pugui tirar endavant la reconstrucció. Hem vist en els darrers dies i sense dubtar de les seves bones intencions que, abans que s’hagi acabat la crisi de la pandèmia, la bronca política es manté oberta en l’ordre del dia. Avui, la Guàrdia Civil i el pare comunista de Pablo Iglesias. Demà, picabaralla per qualsevol qüestió que no tingui res a veure amb els problemes reals de la ciutadania. Formen part de la classe política –a banda d’aquells que estan nomenats a dit pels partits– tots aquells que es van presentar i van sortir elegits en les passades eleccions. La majoria d’electes ara diputades o diputats eren especialistes en l’anomenat encaix de Catalunya a Espanya. Als hemicicles, de banda a banda i a favor i en contra, bona part de ses senyories són especialistes en l’anomenat fenomen de la independència de Catalunya. Es podria afirmar que moltes d’aquestes personalitats polítiques són especialistes en Puigdemont. A totes les bancades hi ha puigdemontistes. En un llarg temps les campanyes electorals han girat exclusivament sobre el procés i la independència de Catalunya. Ara s’ha girat la truita i la classe política s’ha trobat damunt la taula amb una maleïda pandèmia que té fortes repercussions socials i econòmiques de difícil solució. En la política no hi ha especialistes en catàstrofes. La majoria de decisions que ha pres el govern espanyol i el govern català es podrien haver adoptat d’una altra manera i aquest fet deixa sempre sota sospita el govern de torn.

Es mantindrà la bronca política i la justícia continuarà sent protagonista. Hi ha el costum que la justícia sigui present constantment en la vida política. La crida permanent de portar els temes en aquella antiga expressió del “jutjat de guàrdia”. Curiosament el Suprem reprèn l’activitat després de tres mesos de confinament amb el judici al major Trapero. Les respectives oposicions parlamentàries preparant demandes i querelles sobre les actuacions i les no actuacions governamentals respecte a la pandèmia, una de les quals focalitzada en les llars de gent gran. En tota la raó la demanda serà universal davant de no haver preparat les de benestar social.