Contra els feixistes

L’advocada de l’Estat que va acusar els líders independentistes de sedició per haver intentat dur a terme el mandat sorgit d’unes urnes després d’haver-ho escrit en un programa electoral, Rosa María Seoane, assegura que la gestió sanitària del govern de coalició del PSOE i Podem és objecte d’una causa general . El progressisme espanyol s’escandalitza perquè descobreix que la Guàrdia Civil tergiversa els informes i arriba a inventar-se el testimoni d’un líder sindical per poder dur a la jutgessa un document que acusi l’executiu de Pedro Sánchez. Insulten, al Congrés dels Diputats, a Pablo Iglesias dient que el seu pare era un terrorista quan era un lluitador antifranquista. El líder català de Podem a Madrid, Jaume Asens, parla que s’han traspassat línies vermelles, com si haver empresonat els líders polítics contraris no ho fos prou. El ministre de Justícia fa brometa amb un informe d’Amnistia Internacional (n’hi ha un altre d’un organisme de l’ONU que diu el mateix) i afirma que ells no poden obrir les cel·les per treure els polítics empresonats, com si la fiscalia i l’advocacia de l’Estat no depenguessin d’ells o com si no s’haguessin manifestat amb Vox a Barcelona l’octubre del 2017 . Massa similituds.

Tot plegat, i sobretot el fet que encara que hi hagi qui no ho entengui l’1-O ho va canviar tot, convida a llançar quatre renecs i a fer saber que el que li passi a Espanya és problema seu, que s’ho confitin perquè serà que no els vam avisar, que no se’ls va dir que estaven caient en les grapes de l’extrema dreta, aquella que els governs del PSOE no van voler treure de la judicatura, per exemple. Però, sense perdre de vista que el nostre objectiu és la independència i poder ajudar els espanyols com es faria amb qualsevol altre poble veí, a hores d’ara, ens agradi o no, el que passa allà ens afecta aquí i l’efecte contagi, quan parlem d’extrema dreta, és evident. Per tant, sense fer res que bloquegi l’objectiu final, si cal donar un cop de mà per aturar els feixistes, caldrà fer-ho.