Els amants

Diferents diaris internacionals, inclòs el New York Times, han explicat la història de Karsten Tüchsen Hansen, un pagès de 89 anys, i d’Inga Rasmussen, una exproveïdora d’aliments de 85, que cada dia han quedat a la frontera entre Alemanya i Dinamarca per seguir la seva relació d’amants. El Karsten i l’Inga seien cadascú a la seva banda de la frontera mantenint els 2 metres de rigor mentre parlaven, feien broma i bevien schnapps. La història és deliciosa. Tots dos van estar casats 60 anys i ja eren vidus quan es van conèixer per casualitat. De fet, va ser un dia que l’alemany portava flors a una altra vídua, però fent cua en una botiga de maduixes va veure l’Inga i, amor a primera vista, li va regalar les flors a ella. Aquell dia van començar una història d’amor interfronterera que va acabar de cop el 13 de març. Però ni el Karsten ni l’Inga s’han deixat robar la primavera, i ja triga Clint Eastwood a fer-ne una pel·lícula o Jonas Jonasson, una novel·la. A la resta, la primavera ens l’ha pres un virus, però també les decisions dels governs. Hem parlat molt de salut i economia i poc d’amor. Si tenies l’amant a una altra ciutat i pretenies fer-li una visita, la policia tenia permís per evitar-ho. Com Winston i Julia a 1984. De fet, com que aquí tot ho hem fet tard i malament, encara estem igual, ara amb les punyeteres regions sanitàries. En canvi, als Països Baixos hi va haver un moment en què van permetre el retrobament d’amants, amb la condició que fins al final de la pandèmia hi tinguessin una relació de monogàmia. I a Dinamarca ja estan permeses les trobades entre amants. La policia les ha de permetre. Això sí, la relació ha de tenir ja sis mesos i s’ha d’acreditar amb fotografia o carta d’amor. Està bé. Però ja em perdonaran. Qui estableix el mínim? I per què els amants han de tenir fotografies o cartes d’amor i no serveix el WhatsApp? És tan absurd com el desconfinament espanyol i tan totalitari com les mesures de Pedro Sánchez i del seu alumne més avantatjat, Quim Torra.