Mirades hipòcrites

Que un poble, una societat, un grup, qui sigui, es revolti contra l’abús de poder fa que el món sigui una mica millor. Als Estats Units la comunitat negra s’ha revoltat contra els abusos policials exemplificats en la grotesca i arbitrària mort d’un ciutadà que estava al lloc equivocat i amb el color de pell equivocat. Pel que expliquen, no només és una revolta contra la policia o contra Trump: és contra tot un règim, que ha mantingut i manté una mirada de sospita cap a determinats colors de pell.

Des de Catalunya ho mirem, en general, amb ulls amables i en molts casos empàtics. N’hi ha que encara tenen molt recents les marques de les porres sobre els seus cossos o que han escrit moltes cartes d’ànims a Estremera, com per no establir de seguida un vincle emocional amb aquells que ara reben cops de porra o que són detinguts intempestivament perquè representen coses que el règim de torn no pot tolerar. També n’hi ha, en canvi, que fan tots els esforços possibles per desvincular una cosa de l’altra, i per afirmar que als catalans independentistes no els maten pels carrers ni són subjecte d’una greu discriminació econòmica per part del sistema. Hi ha una suposada esquerra que fa grans esforços per crear jerarquies en les repressions, per tal de poder criticar-ne unes i continuar assumint-ne còmodament unes altres, a les quals, de manera activa o passiva, dona suport.

Tant de bo s’apaguin algun dia tantes mirades hipòcrites i observem el món com allò que és, un lloc on els poders abusen de pobles, i que hi ha governs que maten ciutadans en llocs com Minneapolis o el Kurdistan, que hi ha presos polítics en llocs com Turquia, la Xina o Lledoners, que hi ha racisme contra els negres que surten a protestar als Estats Units, els que carreguen mantes al passeig de Gràcia de Barcelona i els que arriben cada estiu a Lleida a recollir fruita. I, sobretot, que és un insult a la intel·ligència defensar el dret dels palestins, els tibetans o els sahrauís a decidir el seu futur en llibertat i negar-lo, per terra, mar i aire, als catalans.