La repressió que no s’atura

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la cúpula de la policia catalana tornaran a seure, demà, al banc dels acusats en aquesta causa general contra l’independentisme que l’Estat espanyol va planejar com a venjança per l’èxit, des del punt de vista organitzatiu i de càrrega política, del referèndum de l’1-O. La causa general ja ha dut els líders del govern, el Parlament i entitats sobiranistes a la presó, però avui es reprèn una nova fase després de l’aturada obligada per la Covid-19. La cúpula dels Mossos, els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, els síndics electorals, fins a una quinzena d’alcaldes, dels més de 700 que es van arribar a investigar, triats de forma que l’escarni sigui encara més clar, una quarantena d’alts càrrecs de la Generalitat investigats pel jutjat número 13 –el que deu dur el rècord de durada de la croada contra l’independentisme–, aniran seient en els propers mesos al banc dels acusats per deixar clar què els passarà als propers que s’atreveixin a desafiar l’Estat com es va fer, col·lectivament, l’1-O.

En paral·lel, als jutjats catalans hi ha diverses causes obertes contra els independentistes que han gosat protestar per l’empresonament dels seus líders socials i polítics però, sobretot, una realitat: l’aplicació del 155, que es va aixecar aquesta setmana ha fet dos anys, ha aplanat el camí a una forma de fer. Hauria estat possible un estat d’alarma en què es buidessin de competències els departaments de la Generalitat sense un 155 previ? I, sobretot, ho hauria estat si la resposta tant a l’empresonament dels líders socials i polítics com a l’aplicació del 155 no hagués estat tan tova, fins i tot des del mateix govern català? De ben segur que no. L’Estat ho té clar, l’1-O, i el 3-O encara més, va ser un desafiament que no es pot repetir de cap de les maneres i, tal com va ordenar el rei, els seus tentacles, legals i il·legals, faran el que calgui perquè no es torni a repetir. I què farem nosaltres?