Coronavirus i vitamina D

En el meu article anterior ja us deia que l’alimentació no evita ni cura la Covid-19, però que una dieta saludable contribueix a enfortir les nostres defenses. La globalització i la gravetat en molts casos de la Covid han estimulat la recerca sobre prevenció i tractament, i també sobre les relacions amb la nutrició. Com passa en casos semblants, hi ha una barreja de dades científiques més o menys consolidades, dubtes que requereixen més recerca, però també informacions falses que causen confusió. Un dels nutrients amb més impacte en aquest sentit és la vitamina D.

La catedràtica de nutrició i bromatologia de la Universitat de Barcelona M. Carmen Vidal resumeix perfectament el context actual de les relacions entre vitamina D i salut: “Abans es pensava que la vitamina D només estava relacionada amb la salut òssia, ja que és fonamental per a l’absorció intestinal del calci i per a la seva incorporació als ossos. Després es va veure que també era necessària per a un bon funcionament dels sistemes immunitari, cardiovascular i cognitiu, entre altres. Per això, es van augmentar els nivells plasmàtics de referència per considerar que així es cobririen les necessitats d’aquesta vitamina.”

Com advertia el 2018 la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició, la insuficiència de vitamina D és una epidèmia mundial, però la primera mesura a prendre no són els suplements sinó incloure en la dieta, en la deguda proporció, aliments que en contenen, sobretot greixos animals: peix blau o gras, ous, fetge, llet sencera (amb tot el greix) i derivats (mantega, formatges). Això inclou les desprestigiades arengades que enyorava Manuel Cuyàs en un article de febrer d’aquest any. També promou la síntesi de vitamina D l’efecte de la llum solar sobre la pell, per cert a partir d’una molècula relacionada amb el “criticat” colesterol. El confinament ens ha privat en bona mesura d’aquesta important font de vitamina D. Els suplements no estan justificats com a recomanació general sinó quan realment hi ha un dèficit, tenint en compte que l’excés d’aquesta vitamina té efectes negatius. Com ha escrit el periodista científic Xavier Duran: “L’evidència científica actual no permet afirmar que prendre suplements de vitamina D ajudi a la prevenció o el tractament de la pneumònia provocada per Covid-19. Però sí que es pot dir que un dèficit d’aquesta i altres vitamines i minerals repercuteix negativament en la resposta del sistema immunològic. Però això no implica, en cap cas, que una aportació addicional, quan no hi ha mancança, tingui un efecte beneficiós.”

En definitiva, una de les bases de la medicina preventiva i de la salut pública és una alimentació correcta. Els suplements només s’han de prendre quan realment calen i amb el degut control facultatiu. Recordem que, en nutrició, més no sempre és millor. Un article sobre aquesta qüestió de Susan A. Lanham-New i col·laboradors de diverses universitats de la Gran Bretanya, publicat aquest maig a la revista British Medical Journal Nutrition, Prevention & Health, ho corrobora.