Full de ruta
Heredia i la deriva de l’ANC
L’Assemblea Nacional Catalana és l’element disruptiu de la història de l’independentisme català. Hi ha un abans i un després. L’ANC feia por a l’Estat per la seva transversalitat i per això –i no per cap altra cosa– la presidenta Forcadell o Jordi Sànchez són a la presó juntament amb la resta de presos polítics. Però ara la deriva que ha pres l’empeny cap a l’empetitiment i el sectarisme. L’anul·lació de la candidatura de Roger Heredia o Eduard Cabús al secretariat nacional, com es va fer amb Antonio Baños, n’és una mostra. Roger Heredia és conegut per algunes tertúlies, però és molt més que això. És un servidor públic dels que s’ho creuen. Després de l’atemptat del 17-A s’hi va deixar la pell investigant amb els companys de la científica per evitar que aquell horror tornés a passar. Un patriota de soca-rel. Impulsor del sindicat Segcat, que defensa uns Mossos d’Esquadra al servei de la ciutadania i dels ideals de país. Un activista amant del territori, impulsor de la plataforma Rebrotem per ajudar a recuperar la seva estimada Ribera d’Ebre del greu incendi que hi va haver. Un defensor de la memòria i la justícia històrica d’aquest poble com a president del Banc d’ADN de Desapareguts de la Guerra Civil a Catalunya. Bolcat a aconseguir que les famílies recuperin els seus avis de les cunetes i les fosses comunes després de dècades d’ignomínia. Independentista de cap a peus. Si Roger Heredia no té un perfil vàlid per a l’ANC, qui el té? I sí, sé quin peu calça. Com ho sé de cadascun dels membres del secretariat de l’ANC. Perquè el meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí. I tothom té un campanar, tots ens coneixem i tothom s’expressa a les xarxes. I sí, Heredia és republicà i d’esquerres. Això abans no era cap problema a l’ANC. Ans al contrari, tothom hi cabia i la diversitat era la seva immensa força. El que cal preguntar-se és si a l’Estat li fa més por l’ANC on hi cabien els Heredia, els Cabús, les Liz Castro o els Baños al costat dels Sànchez i les Forcadell; o aquesta ANC petita on només es tolera l’adscripció cap a determinades opcions polítiques i lideratges. La resposta és evident.