Keep calm
Antipolítica
La pandèmia del coronavirus ens ha portat a viure aquests últims mesos astorats, enrocats, simplificats i domats, tot de forma alarmant. No hi estem acostumats, no hi ha manual d’instruccions i tampoc sabem si la catàstrofe és producte dels temps que vivim, com raonen els empírics, o bé si som rates de laboratori en mans de gent sense escrúpols, com intueixen els conspiracionistes. El que sabem segur és que gent com el president dels Estats Units, Donald Trump, o el del Brasil, Jair Bolsonaro, han convertit la seva política en un bon aliat del virus, de la seva letalitat i del comptador de víctimes mortals. Altres han actuat diferent. El virus és un full en blanc en el qual cadascú ha deixat la seva firma i s’ha retratat tal com és. I òbviament tothom no és igual. De la mateixa manera que no podem afirmar que els ciutadans del carrer actuen de forma irresponsable, perquè n’hem vist alguns o molts, tampoc podem dir que els polítics tal o els polítics qual. El que sí que podem dir és que davant una realitat diària dramàtica, angoixant i molt restrictiva, el pitjor, el més inútil, el més prescindible ens ha arribat de la política. I això ens obliga immediatament a destriar el gra de la palla, perquè no té res a veure l’aportació en aquesta crisi de la consellera de Salut, Alba Vergés, o del president Quim Torra, amb les punyalades que es llancen els seus respectius partits, ERC i JxCat, totes d’interès purament partidista. I qui diu això, diu els milions gastats en les campanyes oportunistes d’adoctrinament (Unidos, más fuertes,...) o d’autopromoció (Barcelona poderosa), la militarització surrealista i innecessària de l’epidèmia, la judicialització de l’acció de govern com a substitutiu de l’oposició política, la utilització perversa dels morts o de la incertesa de la gent per erosionar un govern o revocar la decisió de les urnes que han fet el PP i Vox, la recentralització compulsiva i contraproduent del poder que ha fet el PSOE, els espectacles de plató –o de teleporqueria– del Congrés... La conclusió necessària és que els ciutadans, igual que hem de ser autoresponsables per combatre el virus, també ho hem de ser per castigar l’antipolítica, que només serveix als que viuen de la política sense aportar res.