Canviar o repetir la història

Si vols tindre èxit en aquesta societat has de ser un home, blanc, menor de 40 anys, amb estudis universitaris, heterosexual i ben cuidat físicament. Aquest és el prototip que s’ha construït de la persona ideal. Tampoc és res nou. Però la gran majoria de la societat compleix pocs o cap d’aquests estàndards. I els que sí que ho fan –o creuen en ells– s’entesten a imposar-los a la resta. Afortunadament, hi ha persones disposades a dir prou. És el que ha passat arran de la mort d’un home negre (un altre) als Estats Units en mans de la policia. El racisme és un germen latent, això és una evidència. També a casa nostra. La immigració ha estat una realitat les darreres dècades i no cal llançar una pedra o insultar per tenir comportaments racistes, intimidatoris o d’assetjament. Tan sols una mirada diu moltes coses. I aquesta és una societat que, encara que ens pugui doldre, fomenta l’assetjament. No només per raça. D’assetjaments n’hi ha de molts tipus.

Una persona homosexual ha d’aguantar sistemàticament les mirades i els comentaris en veu baixa quan passeja de la mà amb la seva parella. Una persona grassa no té permès vestir com li dona la punyetera gana perquè li diran que fa el ridícul. Una dona no pot tenir èxit laboral sense haver d’estar per sota del domini masculí. Un transsexual difícilment tindrà una vida laboral o personal estable i un aturat de més de 45 serà discriminat per vell quan busqui feina. I un discapacitat? Un calb ha d’aguantar brometes continuades sobre la seva cabellera. Quan una persona arriba a certa edat ha de retirar-se perquè ja està caducada. Que ho diguin a tantes actrius de més de 40 o a cantants de la talla de Madonna, Sting o Bruce Springsteen, que no sonaran mai més a la ràdio amb cançons noves. I un immigrant ha d’estar condemnat a fer feines mal pagades. I, així, tantes altres coses.

De discriminació, aquesta societat, en destil·la per tots costats, però no ho volem admetre perquè ens és més fàcil enganyar-nos a nosaltres mateixos. No seria millor deixar-nos de romanços, admetre que som éssers humans i que tothom sigui lliure sense importar edat, orientació, raça o sexe? Canviar-ho depèn de nosaltres. O simplement podem repetir la història.