Un any del 15-J

Dilluns va fer un any del 15-J. El número del dia al davant i la inicial del mes al darrere, és com s’identifiquen dates clau, especialment per assenyalar el moment d’una convocatòria electoral. És un recurs periodístic que resol titulars i text a l’hora de fer tuits. Aquest primer any de mandat municipal, amb governs complicats, va començar amb moltes promeses, però en realitat ha passat amb més pena que glòria. L’escassa acció de govern que s’ha fet, en molts dels 221 municipis de la demarcació gironina, durant els vuit primers mesos, es pot atribuir a limitacions pressupostàries –pressupostos del govern de la Generalitat prorrogats–, però també a la manca d’un model de ciutat clar per desenvolupar a mitjà i a llarg termini. Pel que es veu, a molts consistoris se’ls menja la gestió del dia a dia, quan no tenen clares les planificacions urbanístiques, la d’equipaments i serveis. A tot això hi hem d’afegir el que ha passat aquests darrers tres mesos, que sense cap mena de dubte marcarà la resta dels tres anys de mandat municipal. No cal entrar en detalls, perquè els equips de govern locals s’han trobat amb el pas canviat per la crisi de la Covid-19, que han gestionat com han pogut, amb els mateixos dubtes, encerts i desencerts que la majoria d’administracions. Sense oblidar el pas del temporal Glòria i els danys que va causar. A més, molts ajuntaments estan governant sense majories estables, amb pactes que trontollen, uns a l’ombra de les desavinences entre els socis del govern de la Generalitat, i d’altres lligats a acords entre partits sobiranistes i els dels 155. Tots pendents de la sentència, del patriòtic Tribunal Suprem, que sense cap mena de dubte inhabilitarà (per no haver despenjat una pancarta a temps) el MHP Quim Torra, fet que suposarà la convocatòria anticipada d’eleccions al Parlament de Catalunya, amb les conseqüències que tindrà tot plegat per al món municipal. Un primer any que no dona per fer gaires balanços. La majoria dels ajuntaments han passat de puntetes de l’aniversari, gairebé com va passar fa uns mesos, que no es va commemorar com calia els quaranta anys d’ajuntaments democràtics. Amb un Estat espanyol, amb els seus poders, especialment el judicial, visceralment en contra, i un govern de la Generalitat que s’aguanta amb pinces, ens cal reivindicar, més que mai, el municipalisme per subsistir com a poble.