Immortalitat

Dels milions de persones que aspiren a la immortalitat és segur que la immensa majoria no saben què fer una tarda de diumenge si el dia es presenta plujós. Costa pensar que tenir tot el temps del món els arreglaria el problema. La immortalitat deu ser una de les idees més sobrevalorades que ens hem empescat els humans, tot i que s’ha de reconèixer que el concepte de vida eterna és central en tota mena de religions. En fi, sobre les aspiracions personals, campi qui pugui. En Woody Allen, amb la seva sinceritat característica, ja va dir que no volia aconseguir la immortalitat a través de la seva obra: li semblava suficient aconseguir-la pel fet de no morir-se. Ara, hi ha una gran tradició entre els conreadors de les arts que semblen dedicar-se a temps complet a cultivar i organitzar la seva immortalitat: ho guarden tot, escriuen diaris personals, anoten els seus pensaments, ordenen el seu “llegat”... convençuts que el futur els farà immortals. La gent és d’un optimisme recalcitrant, contumaç. El futur, però, és ple de sorpreses. Una de les operacions que sempre m’havien semblat més fiables en aquest sentit era la dels escultors que aconseguien col·locar obres a l’espai públic. Aquests sí que ho aconsegueixen, pensava jo. Per això em va semblar brillant el títol d’un llibre que reprodueix una col·lecció de les millors estàtues que omplen les places i carrers de Londres. Me’l vaig comprar pel títol: Les immortals. Els editors s’hi mostraven orgullosos de poder presentar tanta pedra destinada a perdurar pels segles dels segles. Aquella edició és de finals del segle passat i em pregunto quantes d’aquelles estàtues superaran les revisions històriques del segle XXI. La veda de les estàtues públiques s’ha aixecat i veurem quantes segueixen en peu d’aquí a uns anys. Fins i tot al nostre Colón del capdavall de la Rambla ja li han començat a tremolar les cames. Sobre la immortalitat cal afanyar-se a rebaixar expectatives. La Dorothy Parker volia fer-se un epitafi que aniria en la bona direcció: “Disculpin per la meva pols.”