Art amb orgull

“No he entès res.” Aquest és el problema de partida: pensar que, als museus, hi anem a entendre el que exposen. I encara ens preguntem per què hi ha tanta gent que en surt frustrada o que directament no els ha trepitjat mai. Si canviéssim el concepte entendre pel d’experimentar, tot seria molt diferent. La gran revolució als museus està per fer. Aquesta arribarà quan superin els relats unívocs, que no per casualitat són conservadors, i presentin les obres com a artefactes que s’activen amb la nostra imaginació. Urgeix que els museus deixin de dir-nos què i com hem de veure per entendre no se sap ben bé què i com. La supremacia de l’home blanc heterosexual, per exemple? Demà és el Dia per l’Alliberament, o Dia de l’Orgull, LGBTIQ i disset museus catalans (alguns, compte, amb béns de titularitat eclesiàstica) sortiran de l’armari amb una acció que pot ser, ho hauria de ser, l’inici d’una nova era: difondran a les xarxes socials obres dels seus fons que visibilitzen identitats de gènere i sexuals que s’escapen de la divisió binària normativa home i dona, l’hegemònica en els seus discursos. La iniciativa ha sortit de la Xarxa de Museus d’Art, que fa dos anys va crear una comissió de treball per abordar la problemàtica de les dones artistes. Ara fa un pas endavant més. Als museus hi hem de voler anar per aprendre a desaprendre el que ens han volgut fer entendre que no tenia valor per ser-hi.