Full de ruta
El model turístic
Tot i que farem turisme en massa al nostre país, la temporada serà dolenta...
Les primeres dades, les reserves en càmpings o cases rurals, sobretot de l’interior, indiquen que aquest serà un any de turisme casolà, ja sigui per les dificultats per visitar determinats països, i fins i tot arribar-hi, per la por al contagi o per les dificultats econòmiques generades per aquests mesos de confinament, amb pèrdua evident del poder adquisitiu. És a dir, que als convençuts que cada any ja fan part de les seves vacances al país, se’ls afegiran d’altres milers que deixaran per un altre any la seva ruta per Europa, el seu resort a Centreamèrica o el seu viatge exòtic. El ple dels allotjaments turístics necessaris per acontentar els catalans està, si no hi ha un rebrot d’ara a mitjans de setembre que obligui a reduir a mobilitat, més que garantit. Però, tot i això, les empreses turístiques perdran entre un 40 i un 50% de la seva facturació i moltes estan en veritable perill de subsistència. Curiós. Bé, no, perquè Catalunya ja fa anys que ha apostat per una economia en què el turisme estranger té una importància cabdal. I encara en tindria més si els successius governs se n’hagessin sortit amb operacions especulatives com l’Eurovegas al Baix Llobregat o el seu succedani, el Barcelona World a la Costa Daurada. El turisme significa el 12% del PIB català. La dada ja és prou significativa.
És obvi que hauria estat més intel·ligent que determinades àrees del país no depenguessin d’una manera gairebé exclusiva del turisme estranger, i haver generat llocs de treball en altres àrees, com les vinculades a la indústria productiva, al desenvolupament sostenible o a la investigació. Aquesta crisi, i la certa consciència ambiental que l’acompanya, poden ser una oportunitat. Ara, a l’altra banda, tampoc es pot caure en el discurs fàcil que el turisme és dolent per se, discurs que s’ha sentit molt aquests dies en què els barcelonins han gaudit com mai de Barcelona. A tots ens agrada fer el guiri, el que cal és planificar bé quin turisme es vol i on, perquè els protagonistes dels nostres pobles i ciutats siguin els veïns, i la seva vida diària sigui compatible amb els visitants.
